L’aneguet lleig (1991)

Títol: L’aneguet lleig (1991)

Autor: Hans Christian Andersen

Adaptació: Núria Vilà i Enric Larreula

Il·lustracions: Jean-Louis Henriot i José Luis Tellería

Editorial: Edicions Baula

ISBN: 84-479-0470-9

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: Hi havia una vegada una ànega que estava instal·lada covant al peu d’un salze.

PLANTEJAMENT:

Com comença? Un ànega a posat ous i les closques d’aquests es comencen a trencar excepte la d’un ou, que és diferent als altres.
Qui és el protagonista? L’aneguet lleig
Com és?  Gros i lleig.
On viu? Al peu d’un salze 
Que fa? Surt del ou i comença a nedar amb facilitat a diferència del seus, suposats, germans.

NUS:

Què passa? Que la mare l’ensenya als diferents animals del estable i tots veuen que no es fill seu.
Quin problema? Com que l’ànec no és igual que els seus germans el discriminen i se’n riuen i ell decideix marxar a buscar la seva família real..
On passa? En un aiguamoll, en una cabana, a casa d’un camperol, i en una cava d’una dona gran
Quan passa? A la primavera i la tardor

DESENLLAÇ:

Com acaba? L’aneguet està cansat que tot el món el rebutgi i aleshores decideix anar a uns aiguamolls on troba uns ocells nedant que són igual que ell.
Com se soluciona el problema? L’aneguet és posa a dins l’aigua i quan es pena que els ocells el començaran a picar li es igual i és quan es veu reflectit a l’aigua i llavors s’adona que és un cigne molt bonic, al qual tothom estima i ningú descrimina.
Fórmula d’acabament del conte: Els cignes vell s’inclinaven davant d’ell i el nostre aneguet lleig va ser el més feliç de tots.

 

PERSONATGES

  • L’aneguet lleig: L’aneguet lleig és la protagonista del conte. És un ànec que viu al costat d’uns aiguamolls. En el conte ens surt descrita com un aneguet que no vol ningú per ser diferent. És un aneguet lleig i molt gros, el més lleig de tots els germans. Té les plomes molt fosques i grans. Des de què és petit, sempre ha estat marginat i tots els animals que ha anat coneixen l’han fet fora i se l’hi n’han rigut, i va decidir marxar ven lluny on ningú el conegués. Fins que va arribar el dia que es va fer gran i és va convertir el un bonic cigne de plomes blanques. És aleshores quan tos els nens que li donen pa i la resta d’animals l’estimen i no el fan fora del llocs per ser lleig.
  • La mare ànega: La mare ànega és la mare del aneguet lleig i dels seus germans. Feia dies que covava els ous per igual, quan va veure que un dels ous era diferent dels altres el va seguir covant una mica més de temps fins que va sortir l’aneguet lleig, i encara que ningú no el volgués per ser diferent ells sempre el defensava davant dels animals que el despreciaven, però a mida que anaven passant els dies també creu que el millor que podria fer l’aneguet lleig es marxar ben lluny.
  • Germans de l’aneguet lleig:  Els quatre germans va trencar la closca abans que el seu germà, estaven meravellats en veure aquell món tan gran que havien de descobrir. La seva mare els va portar a nedar i a rentar-se als aiguamolls, s’adona que no és un ou de gall d’indi, ja que és l’únic que mou les potes amb harmonia a diferència del seus germans, que els costa molt.
  • L’oca més vella del corral: és una oca, que és amiga de la mare ànega, la va a veure un per veure els fills de la mare ànega, quan de sobte veu que tots els aneguets han nascut excepte, aquell ou tant gran i gruixut. És aleshores quan diu que a ells una vegada la van enganyar i li van posar un ou de gall d’indi, això significava que no nedaria. Però la mare ànega no li va fer cas i el va seguir covant.
  • Els animals del corral: quan els aneguets han quedat ven nets, desprès de rentar-se a l’aiguamoll, els porta al corral a presentar els seus fills  als altres animals. Els animals en veure l’aneguet lleig, el rebutgen, dient-li que és estrafolari i desmanegat i tot dient-li el piquen.
  • Ànecs salvatges: Viuen en un gran aiguamoll i en veure’l, el troben tan lleig que no poden estar de dir-li, però per sort desprès el deixen tranquil, però al cap d’un parell de dies, passen volant per sobre d’ell i li diuen si vol anar amb ells per que faci amistat amb unes oques bosqueroles. Però en aquell precís moment se senten dos trets i els ànecs cauen morts a l’aigua.
  • Els gossos: els gossos rastregen entre els jonc i les canyes quan de sobte troben a l’aneguet lleig amb el cap sota l’ala, se’l miren de fit a fit i se’n van sense tocar-lo.
  • La vella: fa molt mal temps, l’aneguet veu una cabana i decideix quedar-s’hi a dormir, li demana permís a la vella i ella li deixa perquè és pensa que és una ànega o pondrà ous.
  • La gallina i el gat: la gallina i el gat viuen amb la vella. Ells li fan veure al gat com s’hi està de bé en aquella casa, havent-li dit això li demanen que pongui un ou, però ell els intenta explicar que no pot, però ells no ho entenen, i decideix marxar.
  • Els bells ocells: tenen uns llargs colls i fan uns crits peculiars mestre estenen les ales per marxar a terres més càlides. A l’aneguet l’agradaria marxar amb elles però ell veu que com que és tan lleig no el voldran i decideix no marxar.
  • El camperol: veu que l’aneguet s’ha quedat atrapat al glaç. Trenca el glaça amb el seu esclop i se’l emporta cap a casa seva. L’aneguet es reviscola.
  • Els fills del camperol: quan l’aneguet es reviscola, els infants volen jugar amb ell, però ell s’espanta pensat que duen males intensions. Els van corre per tota la casa.
  • La mestressa: quan lla mestressa veu tot aquell enrenou decideix  fer-lo fora.
  • Els tres cignes: quan veuen a l’aneguet el van a buscar i l’aneguet s’hi acosta, ell es pensa que el mataran a cops de bec, però és aleshores quan es veu reflectit a l’aigua i veu que ja no és un aneguet lleig sinó tot el contrari. Els tres cignes s’hi acosten i l’amanyaguen.
  • Els nens i nenes: van a veure els cignes del aiguamoll, quan de sobte criden, n’hi ha un de nou més bell i més jove. Aleshores l’aneguet se’n recorda de tot el que a passat fins arribar a ells.

NATURA

  • Vent : com que el vent és tant fort quasi no pot ni caminar i decideix passar la nit en una cabana
  • Tardor: cauen les fulles i l’aneguet veu com les aus més belles comencen a marxar a terres més càlides
  • Hivern: comença a fer feres i l’aneguet s’ha quedat sol.
  • Neu: la neu cobreix tot el paisatge de blanc.
  • Glaç: l’aneguet lleig ha de donar voltes a l’aigua per a que no és glaci però com que fa tan de fred, el forat cada vegada és més petit i com que no és pot moure ell també és glaça fins que un camperol trenca el glaç amb el seu esclop.
  • Primavera: tot floreix i l’aneguet és troba més fort que mai i troba als tres cignes.
  • L’aigua: és veu reflectit i veu que ja no és un aneguet lleig.

 

ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest conte tradicional de Hans Christan Andersen, és una adaptació Núria Vilà i Enric Larreula (1991). Les il·lustracions són de Jean-Louis Henriot i José Luis Tellería.  Aquesta informació és visible a les primer pàgines del llibre.

Aquest conte el trobem en un llibre titulat Mil anys de contes .En aquest llibre hi ha un pròleg i ha cada conte hi ha un indicador de l’edat el qual està adreçat el conte en aquest cas és a partir de 4 anys, una altra icona que mostra el temps aproximats que tardes a llegir el conte, uns 10 minuts, una altra icona on et diu els llocs on passen els contes com per exemple al al camp, als aiguamoll… i per últim una icona que et mostra els diferents personatges que i apareixen.

També al costat del text hi ha notes sobre quin to de veu has d’utilitzar alhora d’explicar el conte. És un llibre dirigit als adults per explicar-los hi als més menuts.

Trobem títols, paginació a cada pàgina i al començament de cada relat hi ha una petita explicació de l’origen del conte. La lletra es adequada per llegir-lo un adult . El text està justificat i les pàgines s’alternen entre text i petites il·lustracions que estan al marge del text.

  • IL·LUSTRACIONS 

Les il·lustracions són amb blanc i negre, estan situades al costat del text. Els dibuixos són senzills i petits i explica el que està passant en aquell moment, tot hi això en veure les imatge ni n’hi ha prou per entendre tot el text, són només per donar una idea del contingut.

La portada  és de color groc i hi ha una làmpada de color marro situada a la part superior del llibre i al centre, a sota i en lletres de color blanc i grans i posa el títol del llibre.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En aqueta il·lustració ens mostra la mare ànega amb tots els seus fills a prop del salze. Aquesta il·lustració està pintada probablement amb tinta xina basant-nos en el traç. Només explica una petita part del text ja que només és per donar una idea del que està passant.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s