L’aneguet lleig (1988)

Títol: L’aneguet lleig 1988

Autor: Hans Christian Andersen

Adaptació: Carles José Solsona

Il·lustracions: Carmen Aguirrezàbal

Editorial: Edicions Jucar

ISBN: 84-334-9500-3

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: En un camp formós, envoltat per molts arbres, una ànega havia fet el seu niu.”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Un ànega a posat ous i les closques es comencen a trencar una rere l’altra, la mare comença a contar-los i s’adona que en falta un que encara no a trencat la closca.
Qui és el protagonista? L’aneguet lleig
Com és?  Enorme i horrible.
On viu? En un camp formós, envoltat per molt arbres. 
Que fa? Surt de l’ou i la mare els porta al llac a nedar i a rentar-se per presentar-los als animals del corral.

NUS:

Què passa? Que la mare els ensenya als diferents animals de l’estable, comencen a picar-lo amb el becs i se’n burlen, perquè és un aneguet lleig i diferent dels altres.
Quin problema? Com que l’ànec no és igual que els seus germans el discriminen i se’n riuen i quan ell decideix marxar a buscar la seva família real en un lloc lluny de casa.
On passa? En un aiguamoll, en una cabana, a casa d’un camperol, en un jardí amb pomeres i lilàs
Quan passa? A la primavera, la tardor i l’hivern.

DESENLLAÇ:

Com acaba? L’aneguet està cansat que tot el món el rebutgi i aleshores decideix anar a uns aiguamolls on troba uns ocells nedant que són igual que ell.
Com se soluciona el problema? L’aneguet és posa a dins l’aigua i quan es pensa que els ocells el començaran a picar, però  li és igual i és que quan es veu reflectit a l’aigua s’adona que és un cigne molt bonic, al qual tothom estima i ningú descrimina.
Fórmula d’acabament del conte: Quan era aneguet lleig, mai m’hauria imaginat que arribaria a ser tan feliç”.

 

PERSONATGES

  • L’aneguet lleig: L’aneguet lleig és el protagonista del conte. És un ànec que viu al costat d’uns aiguamolls. En el conte ens surt descrita com un aneguet que no vol ningú per ser diferent. És un aneguet lleig i molt gros, el més lleig de tots els germans. Té les plomes molt fosques i grans. Des de què és petit, sempre ha estat marginat i tots els animals que ha anat coneixen l’han fet fora i se l’hi n’han rigut, i va decidir marxar ven lluny on ningú el conegués. Fins que va arribar el dia que es va fer gran i és va convertir en un bonic cigne de plomes blanques. És aleshores quan tos els nens que li donen pa i la resta d’animals l’estimen i no el fan fora dels llocs per ser lleig.
  • La mare ànega: La mare ànega és la mare del aneguet lleig i dels seus germans. Feia dies que covava els ous per igual, quan va veure que un dels ous era diferent dels altres el va seguir covant una mica més de temps fins que va sortir l’aneguet lleig. La mare sempre li deia que tan debò és perdés i no tornes mai més. Quan els porta a nedar s’adona que no és un ou de gall d’indi, ja que és l’únic que mou les potes amb harmonia a diferència del seus germans, que els costa molt
  • Germans de l’aneguet lleig: Els quatre germans va trencar la closca abans que el seu germà, estaven meravellats en veure aquell món tan gran que havien de descobrir. La seva mare els va portar a nedar i a rentar-se als aiguamolls,. Ells sempre li deien: tant de bo se’t cruspeixi el gat.
  • La noia: Sempre que els anava a donar menjar li clavava cops de peu per a que no menges el menjar que els posava.
  • Els animals del corral: quan els aneguets han quedat ven nets, desprès de rentar-se a l’aiguamoll, els porta al corral a presentar els seus fills  als altres animals. Els animals en veure l’aneguet lleig, el rebutgen, dient-li que és estrafolari i desmanegat i tot dient-li el piquen fins fer-lo fora.
  • Ànecs salvatges: Viuen en un gran aiguamoll i en veure’l,  el troben tan lleig que no poden estar de dir-li, però per sort desprès el deixen tranquil. Després, li digueren que es poses on volgués que a ells no li feien nosa, però al cap d’un parell de dies, van passar volant per sobre d’ell i li van dir si volia anar amb ells, per que fer amistat amb unes oques bosqueroles i ser feliç d’una vegada. Però en aquell precís moment es van sentir dos trets i els ànecs van caure morts a l’aigua.
  • Els gossos: els gossos rastregen entre els jonc i les canyes quan de sobte troben a l’aneguet lleig amb el cap sota l’ala, se’l miren de fit a fit i se’n van sense tocar-lo.
  • La vella: fa molt mal temps, l’aneguet veu una cabana i decideix quedar-s’hi a dormir, li demana permís a la vella i ella li deixa perquè és pensa que és una ànega la faré engreixar i pondrà molts ous.
  • La gallina i el gat: la gallina i el gat viuen amb la vella. Ells li fan veure al gat com s’hi està de bé en aquella casa, havent-li dit això li demanen que pongui un ou, però ell els intenta explicar que no pot, però ells no ho entenen, i decideix marxar.
  • Els bells ocells: tenen uns llargs colls i fan uns crits peculiars mestre estenen les ales per marxar a terres més càlides. A l’aneguet l’agradaria marxar amb elles però ell veu que com que és tan lleig no el voldran i decideix no marxar.
  • El pagès: veu que l’aneguet s’ha quedat atrapat al glaç. L’ agafa i li portar a la seva dona i als seus fills per a que els facin revifar.
  • Els fills del camperol: quan l’aneguet es reviscola, els infants volen jugar amb ell, però ell s’espanta pensat que duen males intensions. Els van corre per tota la casa.
  • La mestressa: quan la mestressa veu tot aquell enrenou decideix intentar agafar-lo juntament amb els seus fills, però acaben tots a terra els uns sobre els altres, excepte l’aneguet que fuig com pot i torna cap al gel.
  • Els grans cignes: quan veuen a l’aneguet el van a buscar i l’aneguet s’hi acosta, ell es pensa que el mataran a cops de bec, però és aleshores quan es veu reflectit a l’aigua i veu que ja no és un aneguet lleig sinó tot el contrari. Els tres cignes s’hi acosten i l’amanyaguen.
  • Els nens i nenes: van a veure els cignes del aiguamoll, quan de sobte criden, n’hi ha un de nou més bell i més jove. Aleshores l’aneguet se’n recorda de tot el que a passat fins arribar a ells.

NATURA

  • Vent : com que el vent és tant fort quasi no pot ni caminar i decideix passar la nit en una cabana.
  • Hivern: comença a fer fred i l’aneguet s’ha quedat sol al mig del glaç i de la neu que cobreix tot el paisatge.
  • Neu: la neu cobreix tot el paisatge de blanc.
  • Glaç: l’aneguet lleig ha de donar voltes a l’aigua per a que no és glaci però com que fa tan de fred, el forat cada vegada és més petit i com que no és pot moure ell també és glaça fins que un pagès se`l emporta cap a casa seva
  • Primavera: tot floreix i l’aneguet és troba més fort que mai i troba als cignes del jardí.
  • L’aigua: és veu reflectit i veu que ja no és un aneguet lleig sinó un cigne preciós.

 

ANÀLISI PARATEXT

  •  GENERAL

Aquesta conte tradicional de Hans Christan Andersen, és una adaptació Carles José Solsona (1988). Les il·lustracions són de Carmen Aguirrezàbal (1988). Aquesta informació és visible a la coberta i a la portada del conte, excepte el nom de la persona que fa l’adaptació que només surt a la portada del conte..

En el conte no trobem ningun indicador sobre el destinatari del llibre. Tampoc hi ha pròleg ni dedicatòries. No trobem fragmentació de títols ni paginació.

El text està justificat. A les pàgines sempre hi ha dibuixos i lletres per sobre.

La tipografia és mitjana i no utilitza lletra de pal sinó lletra lligada.

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, totes són amb tot tipus de colors,però la tècnica utilitzada fa que es vegin uns colors pastosos i a ratllades.

Els dibuixos són complexos i les imatges sempre estan sobrecarregades, com he dit abans per la tècnica utilitzada sembla que hi hagi més cosa del que hi ha.

En la portada veiem l’ aneguet lleig, molt petit, al mig del paisatge nevat al costat del pagès que se’l emporta cap a casa.

El que més destaca d’aquesta imatge és el pagès, ja que esta al mig de la portada amb vestimenta de color i tot el fons de color blanc. L’aneguet està en el primer pla però és més petit i no destaca tant per la seva grandesa sinó pels colors foscos amb els que està pintat.

4

En aquesta imatge podem observar el niu que ha construït la mare per als ous que ha posat i que ha estat covant. En aquesta imatge i apareixen els ous blancs que ha posat l’ànega i que creen u fort contrast amb el marró del niu i al mig fent un gran contrast l’ou marró, que és més gran que els altres, que acabarà sen l’aneguet lleig.

El niu que envolta els ous és de colors càlids, això fa que destaquin escara més els ous blancs que rodegen l’ou marró i fan que es vegi més el ou més gran.

En la il·lustració, però, només és veu el niu amb els ous. Per tant, podem concloure que el text requereix més importància que la il·lustració, ja que no tenen coherència i ens aporta molta més informació el text.

Per concloure, podríem dir que el llibre creiem que està indicat per nens a partir de 10 anys, per la complexitat del dibuixos i pels colors.

5

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s