La Sireneta del Mar (2007)

Títol: La Sireneta del mar, 2007.

Autor: Hans Crhistian Andersen

Il·lustracions: Jordi Vila i Delclòs.

Editorial: Criteria Editorial, S.A.

ISBN: 978-84-9825-013-8

Títol: La Sireneta del Mar

Fórmules d’inici del conte: “Mar endins, enllà d’enllà, l’aigua és tan blava com els pètals del blau més blau, pura com el cristall més transparent, però és molt fonda, tan fonda, que no hi podria arribar cap àncora.”

PLANTEJAMENT:

Com comença? A l’indret més profund hi havia el castell del rei del mar, amb les parets de corall i fet de marbre transparent. En aquell castell hi vivia el rei del mar, la seva mare i les seves sis filles. La més petita era la Sireneta. Cadascuna tenia un tros de jardí on hi ficaven els seus objectes preferits i les seves flors. El de la Sireneta era rodó com el sol i hi tenia tan sols una estàtua humana d’un xicotet ben plantat. Al costat d’aquesta estàtua va plantar un polze ploraner de color rosa. La Sireneta es meravellava escoltant la seva àvia com li explicava histories del món dels humans, les ciutats, els homes, els animals, etc. Tenia moltíssimes ganes de sortir a la superfície per veure tot aquell encant, però fins que no tingués 15 anys no podria sortir a la superfície. Cada germana es portava un any de diferència i la Sireneta va tenir que esperar 6 anys per poder sortir. A mesura que anaven sortint a l’exterior les germanes, aquestes es quedaven meravellades pels paisatges, les llums i els colors d’aquell món. A mesura que aquestes s’anaven fent grans totes les coses que en un principi les meravellava s’anaven fent indiferents.
Qui és el protagonista? La Sireneta
Com és?  És la petita de les sis germanes i la més bonica, tenia la pell clara i tendra i els ulls blaus. Tenia una veu meravellosa.
On viu? Al poble del mar, en l’indret més profund en un castell.
Que fa? Tenia molta impaciència per complir els 15 anys, pujar a la superfície i contemplar el món exterior. Els pregunta a les seves germanes i la seva àvia tot el que coneixen d’aquell món. Es passa hores en el seu jardí rodó on té una estàtua humana d’un xicot ben plantat.

NUS:

Què passa? La sireneta compleix 15 anys i puja a la superfície. La seva àvia la guarneix amb una corona de lliris blancs i vuit ostres molt grosses enganxades a la cua. Un cop allà veu un vaixell on cantaven i escoltaven música. La Sireneta es va acostar fins l’ull de bou del vaixell i va veure un jove Príncep d’uns setze anys que celebrava el seu aniversari. De repent, es gira una tempesta i la Sireneta veu com l’arbre mestre del vaixell es va trencar i el vaixell es va decantar per un costat, va veure com el Príncep s’enfonsava quan el vaixell es va migpartir. L’endemà li va fer un petó al front i va trobar que s’assemblava a la seva estàtua de marbre. De cop les campanes de l’església van repicar i una colla de noietes van travessar el Jardí, ella se’n va anar amargar darrere unes roques. Va veure que se li acostava una noieta al Príncep i de cop el Príncep va recobrar el coneixement. Estava molt trista perquè el Príncep no sabia que l’havia salvat, llavors se’n va tornar al fons del mar i no va explicar res a ningú. Finalment li explica a una de les seves germanes i aquesta li ensenya el castell del Príncep, a partir d’aquell dia es passava moltes hores al vespre i a la nit mirant-lo a través de la finestra, cada cop desitjava més viure entre els humans. Interrogava a la seva àvia sobre el món superior i va descobrir que ells, els humans, tenen una ànima immortal, ja que quan el cos es converteix en pols aquest s’eleva fins als estels, en canvi les Sirenes poden viure fins a tres-cents anys però un cop viscuts aquests anys es converteixen en escuma blanca.
Quin problema? La Sireneta hagués donat els seus tres-cents anys de vida per una ànima immortal, com la dels humans. La seva àvia li explica que per aconseguir una ànima immortal l’única cosa que podia fer era que un humà s’enamorés d’ella fins al punt que ella sigues més important que la seva pròpia família i es lligui amb ella amb cor i ànima. La Sireneta no podia oblidar el Príncep ni la seva pena de no tenir, com ell, una ànima immortal.  Mentre tothom estava celebrant el ball de gala de la cort, la Sireneta se’n va anar a veure la Bruixa del Mar perquè l’aconsellés i l’ajudés. Era un camí tenebrós, ple de criatures mig planta mig persona. La Bruixa del Mar ja s’havia quin era el motiu pel qual la Sireneta havia acudit a veure-la. Li va donar un beuratge que s’hauria de beure al terra asseguda a la riba abans de sortir el sol i així podria aconseguir unes boniques cames, però a canvi d’un dolor horrorós, si el Príncep es casés amb una altra dona, el cor se li trencaria i es convertiria en escuma de mar. El preu per tot això era la seva dolça veu. I la Bruixa li va tallar la llengua.
On passa? Als remolins brogidors.
Quan passa?  Mentre la gent del mar celebrava el ball de gala de la cort.

DESENLLAÇ:

Com acaba? La Sireneta abans de marxar va agafar una flor de cada jardí de les seves germanes i quan estava asseguda a la riba es va veure el beuratge calent que tenia un gust agre, es va desmaiar i va caure al terra. Quan es va despertar va veure el seu Príncep que se la mirava de fit a fit. El Príncep li va agafar la mà i la va menar al castell. La van ficar molt bonica amb uns vestits de seda, però ella no podia ni parlar ni cantar. De repent van aparèixer unes esclaves que volies coquetejar al Príncep i es van posar a cantar i a ballar davant el Príncep, la Sireneta va aixecar els braços i va començar a dansar com mai ho havia fet ningú, li feia un dolor insuportable i li sagnaven els peus, però tothom es va quedar meravellat i ella no parava de ballar. El Príncep anomenava a la Sireneta com la seva donzella trobada, li tenia molt d’afecte i feien moltes coses plegats però no podia casar-se amb ella, li trobava una gran semblança a la noia que el va salvar la nit del naufragi  i per això li tenia tanta estima.  La Sireneta, per la nit, se n’anava a refrescar els peus en l’aigua fresca de mar i un dia van arribar les seves germanes cantant tristament, a partir d’aquell dia venien a visitar-la sovint suplicant-li que tornés al mar.L’endemà al matí, el Príncep i la seva tripulació van salpar cap al poble veí a conèixer la princesa. Quan el Príncep va veure aquella noia es va quedar enlluernat. I va tenir del tot segur que aquella princesa era la noia que l’havia salvat la nit del naufragi. I va ser l’hora del casament. La Sireneta portava la cua del vestit de la núvia i no podia parar de pensar en el moment que es convertiria en escuma de mar.
Com se soluciona el problema? Quan el Príncep i la seva esposa dormien plàcidament en una tenda d’or enmig del vaixell, la Sireneta va sentir com les seves germanes la cridaven. Les germanes li van oferir un ganivet que la Bruixa del Mar els hi havia donat a canvi de les seves llargues cabelleres. Aquell ganivet l’hauria de clavar al cor del Príncep per salvar-se  i convertir-se en sirena una altra vegada.La Sireneta es va acostar cap al Príncep i li va fer un petó al front i va llençar el ganivet més enllà, llavors va saltar del vaixell i va sentir el cor com es desfeia en escuma.De sobte, va sentir com unes criatures molt subtils la cridava, eren les filles de l’Aire. Aquestes la venien agafar perquè les persones que han suportat grans sofriments se’n van al món dels esperits de l’aire, en aquest món podies viure tres-cents anys i si feies bones accions al final podies tenir una ànima immortal.
Fórmula d’acabament del conte: “El nen no ho sap, quan volem per dins d’una estança, i si l’alegria que ens inspira ens fa somriure, els nostres tres-cents anys s’escurcen un any, però si trobem un nen lleig i dolent, hem de vessar llàgrimes de pena, i cada llàgrima afegeix un dia al nostre temps de prova!.”

 

PERSONATGES

  • La Sireneta: Viu a l’indret més profund del mar, en un castell, amb el seu pare, la seva àvia i les seves cinc germanes. És la petita de les sis germanes i la més bonica, tenia la pell clara i tendra i els ulls blaus. Tenia una veu meravellosa i dolça. Tenia una llarga cabellera que es podia embolicar sencera. Era una noia reflexiva, silenciosa, amable i gentil.
  • Rei del Mar: El Rei del Mar era el pare de sis filles molt boniques, la més petita era la Sireneta. Era vidu i vivia amb la seva mare i les seves filles. Viuen tots en un meravellós palau.  Quan la Sireneta marxa al món dels humans sent moltíssima pena i tristor.
  • Germanes de la Sireneta: Eren totes molt boniques. Cadascuna tenia un tros de jardí del castell. Es portaven un any de diferència entre totes. Sempre anaven juntes, agafes de la mà i cantant cançons.
  • Àvia de la Sireneta: L’Àvia de la Sireneta i mare del Rei del mar, vivia en el castell amb el seu fills i les seves sis nétes. Sempre li explicava històries a la Sireneta del món superior. Quan la Sireneta va marxar se li van caure tots els cabells de la pena.
  • Príncep: Tenia setze anys. El seu rostre era molt bell i tenia els ulls molt grossos i de color negre. S’estima molt la Sireneta perquè l’ha troba gentil i amable. Li recorda a una noia que el va salvar la nit del sufragi. Després es casa amb la princesa del poble veí perquè li recorda molt a la noia que el va salvar.
  • Bruixa del Mar: Vivia en els remolins brogidors. En una casa feta amb els óssos de nàufrags. Tenia poders i sabia perfectament el que buscava la Sireneta. Li dóna un beuratge fet amb la seva sang i altre especies per tal de donar-li unes cames a la Sireneta, a canvi de la veu de la noia i de la mort si el príncep es casés amb una altra dona.
  • Princesa del poble veí: Tenia la pell fina i delicada , i unes llarguíssimes pestanyes on s’amagaven uns ulls blau fosc.  El Príncep creu que la noia va ser qui el va salvar la nit del naufragi. Quan la veu per primera vegada es queda enlluernat perquè reconeix la noia. Es casen i se’n van junts a fer el viatge de noces.
  • Filles de l’aire: Venen a buscar a la Sireneta convertida en escuma per poder fer el bé pel món, ja que la Sireneta s’havia sacrificat i havia estat molt bona. Si estava tres-cents anys fent bones accions podria aconseguir una ànima immortal.
  • Humans: La Sireneta els veu gent amb bon cor, que tenen molta sort d’haver nascut a la terra per poder gaudir dels paisatges i els colors, el seu amor pels humans cada vegada augmentava més, volia marxar del seu món per poder viure al món terrestre. Les demés Sirenes i Tritons veuen els humans com uns curts d’enteniment.
  • Esclaves: Intenten festejar al Príncep amb la seva veu i la dansa, però la Sireneta quan comença a ballar, tothom es queda meravellat, i les esclaves passen en un segon terme.

 

NATURA

  • Jardí de la Sireneta: Era rodó com el sol, al bell mig tenia una estàtua humana que havia aparegut a causa d’un naufragi. Al costat de l’estàtua va plantar un salze ploraner de color rosa.  Es passava les hores abraçant aquella estàtua i pensant en el món exterior.
  • Tempesta: La tempesta es produeix el dia que el Príncep feia la seva celebració d’aniversari dels setze anys. La Sireneta que va veure el Príncep per primera vegada es va quedar enlluernada. De sobte, es va aixecar una tempesta i el Príncep es va començar a enfonsar.

 

OBJECTES

  • Estàtua humana: Estàtua de marbre molt bonica, tallat en pedra blanca i clara, havia anat a parar al fons del mar a conseqüència d’un naufragi. Era la figura d’un noi jove molt ben plantat. Quan la Sireneta va veure al Príncep la primera vegada li va sembla que l’estàtua i ell tenia una gran similitud.
  • Beuratge: El va fer la Bruixa del Mar amb la seva pròpia sang i amb diferents espècies. La Sireneta se’l havia de veure al terra asseguda a la riba abans de sortir el sol. Aquell beuratge li donaria unes cames, li trauria la veu i li faria un dolor terrible. Tenia un gust agre.
  • Vaixell: És un vaixell gran de tres pals. El vaixell és l’escenari on la Sireneta veu al Príncep per primera vegada en la celebració del seu aniversari. També conclou l’escena final quan el vaixell salpa per començar el viatge de noces del Príncep i la seva esposa abans que la Sireneta es tires del propi vaixell per convertir-se en escuma.
  • Ganivet:  És l’instrument pel qual les germanes de la Sireneta intenta que mati al Príncep perquè es pugui salvar i torni a convertir-se en sirena. La Sireneta no es capaç de fer-ho i el tira al mar.

 

 ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest llibre és un recull dels millors contes de Hans Christian Andersen (2007). La traducció pertany a Albert Jané i les il·lustracions són de Jordi Vila i Declòs.

En la coberta del conte  només surt reflectit el títol del conte i amb lletres més grans el nom del autor original. En canvi, en la portada trobem sota el títol el nom del il·lustrador i traductor.

Seguidament, trobem un índex on se’ns desglossa en 16 capítols. El primer d’aquest pertany al pròleg, els demés són diversos contes tradicionals.

A la contracoberta trobem que ens fa una petita síntesi del que tracta el llibre. Parla als destinataris com “el nostre públic lector”, per tant, podem concloure que no és un llibre adreçat especialment per infants, sinó per a tot el públic.

En el llibre trobem que el text està justificat i paginat.

Hi ha molt poques il·lustracions i abunda el text.

La tipografia és petita.

Les característiques esmentades fan referència a un tipus de llibre adreçat al públic jove o adult, per aquesta escassetat d’imatges, la tipografia i els detalls com el pròleg farien referència a llibres de categoria més elevada, cronològicament.

  •   IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, són totes molt senzilles, esta tot pintat amb línies rectes i corbes, no hi ha detalls en les expressions ni els paisatges. Juga molt amb el color per expressar els sentiments i la finalitat de la il·lustració.

En la coberta no trobem rastre de la Sireneta, podem reconèixer un soldat, que pot fer referència al conte “El Soldadet de Plom”, després tenim una velleta que ens dóna l’esquena. Veiem que és una imatge molt senzilla on no hi ha massa detalls, l’arbre que emmarca la part superior dreta de la fotografia.

El primer que veiem a cop d’ull és el nom de l’autor, aquest ha sigut un dels principals objectius de l’adaptació.

paratext58

La següent il·lustració fa referència en el moment que la Sireneta entra a la tenda nupcial amb el ganivet a la mà per matar al Príncep. Podem observar que quasi no podem veure les faccions de la Sireneta, el autor ressalta els contorns dels objectes, del vestit i del cos de la Sireneta.

El color de la imatge ens expressa pena, tristor, terror, una barreja de sentiments no molt positius.

Són imatges senzilles però que són coherents amb el text, encara que aquest tingui una major importància, ja que mirant les imatges només, no podem construir la història sencera.

PARATEXT43

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s