El Soldadet de Plom (2007)

Títol: El soldat de plom, 2007.

Autor: Hans Crhistian Andersen

Traducció: Albert Jané

Il·lustracions: Jordi Vila i Delclòs.

Editorial: Criteria Editorial, S.A.

ISBN: 978-84-9825-013-8

Títol: El Soldat de plom

Fórmules d’inici del conte: “Una vegada hi havia vint-i-cinc soldats de plom.”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Era l’aniversari d’un nen i li van regalar una capsa amb vint-i-cinc soldadets de plom, tots iguals, que havien nascut tots d’una cullera de plom. Cal destacar l’últim soldadet, ja que, li faltava una cama perquè no hi havia suficient plom al motlle. S’estava sobre la taula amb les demés joguines. La joguina que el fascinava més era un castell de cartró molt ben fet, a la porta d’aquell castell hi havia una noia molt maca, que també era de cartró. Era dansarina i no podia treure-li l’ull de sobre. Dins d’una capsa de tabac va sortir un ninot de molles negres i li va dir al soldadet que no mires a la dansarina amb aquella cara, però el soldat va fer veure que no el sentia.
Qui és el protagonista? El soldadet de plom coix.
Com és?  Va amb un uniforme vermell i blau prou bonic. Va néixer d’una cullera de plom però no hi havia suficient i va néixer sense cama, però tot i així s’aguantava sempre ben dret.
On viu? En una capsa a casa d’un nen.
Que fa? Es queda ajagut en una capsa de tabac observant la dansarina.

NUS:

Què passa? Els nens van posar el soldat de plom a la finestra i tot d’una, no sabem si va ser un cop de vent o el ninot de molles, el soldat va caure del tercer pis avall.
Quin problema? . La minyona i el nen van anar a buscar-lo però no el van trobar. Llavors, es va posar a ploure molt fort i quan va haver parat es van presentar dos xicots i van decidir que farien navegar al soldat amb un vaixell de paper. El soldat tenia esgarrifances però s’aguantava ben ferm. De sobte, va entrar en el clavegueram i una rata li va demanar el passaport, el soldat s’aguantava ferm amb el seu fusell i la barca seguia lliscant. L’aigua de la claveguera anava a donar directament a un canal, la barca s’hi va precipitar i el soldat només va sentir una cançó i de sobte un peix se’l va cruspir.
On passa? A la finestra de casa el nen.
Quan passa?  Al matí.

DESENLLAÇ:

Com acaba? El peix va anar amunt i avall, cap a la dreta i cap a l’esquerra  i de sobte es va fer una gran claror. El peix havia estat pescat, transportat, venut i dut a la cuina on la minyona l’havia obert. Aquesta va portar el soldadet al menjador i va tornar a veure a la gentilíssima dansarina. Els dos es van mirar però no van dir res. Tot d’una un vailet el va agafar i el va tirar a l’estufa, segurament per culpa del ninot de molles. Mentrestant es fonia mirava la dansarina.
Com se soluciona el problema? De sobte, es va obrir una porta i un cop de vent es va endur la dansarina i va anar a parar al costat del soldat de plom. Es va encendre i va desaparèixer. Quan es va fondre el soldat de plom va formar una petita pila. L’endemà quan la minyona va venir a treure les cendres va trobar un petit cor de plom.
Fórmula d’acabament del conte: “Pel que fa a la dansarina, no en quedava sinó el lluentó, però totalment recremat, negre com el carbó.”

 PERSONATGES

  • Vint-i-cinc soldats: Eren tots germans i havien nascut d’una cullera de plom. Vivien tots junts en una capsa que li havien regalat a un nen pel seu aniversari. Anaven vestits tots iguals, amb un uniforme blau i vermell força bonic.
  • Nen: Era el dia del seu aniversar i li van regalar una capsa amb vint-i-cinc soldadets de plom.
  • Soldat coix: Tenia un uniforme blau i vermell, li faltava una cama perquè havia sigut el últim que havien tret del motlle i no hi havia suficient plom. Encara que sigues coix sempre s’aguantava dret amb el seu fusell. No pot treure la mirada de la bella dansarina. És un soldat valent, que suporta tot el que se li fica pel davant, sempre amb el cap ben alt i ferm.
  • Dansarina: Viu a la porta del castell. És feta de cartró tallada. Duia una faldilla de gasa transparent i sobre les espatlles una cinta de color blau. Tenia els dos braços estesos a l’aire i una cama alçada, tan enlaire que el soldadet no la podia veure i es pensava que era coixa com ell. Al final s’acaben fonent els dos i formen un cor de plom.
  • Dos nois: Veuen al soldadet quan s’havia caigut i el fan navegar amb un vaixell de paper. Aquest es perd però torna a casa.
  • Minyona: Ajuda al nen a buscar el soldat quan es cau per la finestra, però no el troben. Després, és ella qui obra el peix i troba el soldadet de plom. Finalment, recull les cendres de la dansarina i el soldat i trobar el petit cor de plom.
  • Peix: Es cruspeix el Soldadet, però aquest es pescat, transporta i venut a la mateixa casa d’on va desaparèixer el soldat.

NATURA

  • Cop de vent: Fa que el soldat caigui d’un tercer pis, encara que deixa entreveure que ha sigut el ninot de molles. També, és el responsable de fer volar la dansarina fins a l’estufa on hi havia el soldat de plom cremant-se.
  • La pluja: Quant el soldadet va caure a terra, va començar a ploure això va provocar que es crees un petit rierol on el soldadet va començar a navegar amb l’ajuda d’una barca que l’hi havia fet uns nens.
  • El riu: L’aigua de la pluja el va portar per unes clavegueres que desembocava en un riu on un peix se’l va menjar.
  •  El foc: El nen més petit de casa sense saber el perquè el va tirar a la llar de foc on es va cremar.

OBJECTES

  • Castell de cartró: Era preciós i molt ben fet. S’emportava sempre totes les mirades. A la porta d’aquest vivia la dansarina sempre amb els braços i la cama alçada.
  • Joguines: Quan la gent se’n anava a dormir, aquestes es divertien, jugaven a anar de visita, a guerres i a anar a ballar.
  • Ninot de molles: És un ninot de molles de color negre que surt d’una capsa sorpresa. Li agrada la dansarina i té molta gelosia, es creu que es el responsable de tirar al soldat per la finestra.
  • Vaixell de paper: Dins navega el soldat de plom, fins que el paper es desfà i un peix es cruspeix el soldat.
  • Petit cor de plom i els lluentons de la ballarina: Son les restes que queden desprès de cremar-se a la llar de foc i ho troba la minyona quan va a netejar la cendra.

 

    ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest llibre és un recull dels millors contes de Hans Christian Andersen (2007). La traducció pertany a Albert Jané i les il·lustracions són de Jordi Vila i Declòs.

En la coberta del conte  només surt reflectit el títol del conte i amb lletres més grans el nom del autor original. En canvi, en la portada trobem sota el títol el nom del il·lustrador i traductor.

Seguidament, trobem un índex on se’ns desglossa en 16 capítols. El primer d’aquest pertany al pròleg, els demés són diversos contes tradicionals.

A la contracoberta trobem que ens fa una petita síntesi del que tracta el llibre. Parla als destinataris com “el nostre públic lector”, per tant, podem concloure que no és un llibre adreçat especialment per infants, sinó per a tot el públic.

En el llibre trobem que el text està justificat i paginat.

Hi ha molt poques il·lustracions i abunda el text.

La tipografia és petita.

Les característiques esmentades fan referència a un tipus de llibre adreçat al públic jove o adult, per aquesta escassetat d’imatges, la tipografia i els detalls com el pròleg farien referència a llibres de categoria més elevada, cronològicament.

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, són totes molt senzilles, esta tot pintat amb línies rectes i corbes, no hi ha detalls en les expressions ni els paisatges. Juga molt amb el color per expressar els sentiments i la finalitat de la il·lustració.

En la coberta veiem un paisatge de tardor, pels seus tons marrons i grocs, la part superior dreta s’emmarca amb un gran tronc d’arbre. Al centre, en la part esquerra podem observar un soldat amb l’uniforme vermell i blau i un fusell a les mans. No podem distingir si és coix o bé està caminant i no s’aprecia l’altra cama. Sigui com sigui, no veiem que tingui dues cames i encara que el llibre sigui una recopilació , el conte del soldat de plom és l’únic que podem distingir en la coberta. A la part dreta tenim una velleta que ens dóna l’esquena. Veiem que és una imatge molt senzilla on no hi ha massa detalls.

El primer que veiem a cop d’ull és el nom de l’autor, aquest ha sigut un dels principals objectius de l’adaptació.

 paratext58

La següent il·lustració fa referència al moment que el soldat de plom s’està cremant. Podem observar que el foc és el principal protagonista, ja que ocupa la major part de la imatge, el seu color groc també atrau. No hi ha rastre de la dansarina, ni del cor que es forma. Tan sols observem el soldadet amb el seu fusell i la seva expressió neutra enmig del foc.

La il·lustració està ubicada abans que s’expliqui que el soldadet de plom acabarà cremat. Per tant, és una mica incongruent, ja que observem la il·lustració i després llegirem el què li passa.

paratext53

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s