La Sirenita (1999)

Títol: La Sirenita, 1999

Autor: Hans Christian Andersen

Adaptació: Oriol Izquierdo

Il·lustracions: Francesc Capdevila

Editorial: La Galera, S.A.

ISBN: 84-246-1477-1

Títol: La Sireneta

Fórmules d’inici del conte: “Enllà enllà de la mar, l’aigua tan blava com el blauet més blau, i tan clara com el cristall més clar”

PLANTEJAMENT:

Com comença? La sireneta, la més petita de sis germanes tenia un jardí rodó amb una estàtua d’un nen que les onades havien portat. Fins als 15 anys no podia pujar a la superfície i tenia molt curiositat per pujar-hi.
Qui és el protagonista? La sireneta
Com és?  Molt bonica, la més bonica de les sis germanes. Tenia la pell clara i delicada i el ulls blaus. Té una cabells molt llargs, es pot tapar tot el cos amb ells.
On viu? En el punt més remot de la fondària, en el palau del Rei del Mar, que era el seu avi. 
Que fa? Espera a què passi el temps, i escolta les seves germanes com parlen del món de l’exterior.

NUS:

Què passa? La sireneta compleix 15 anys i puja a la superfície. Feia una horrible tempesta però no podia apartar els ulls del príncep que estava en un vaixell. El vaixell, a causa de la tempesta, es comença a enfonsar. La sireneta acudeix al príncep per salvar-lo.
Quin problema? La sireneta s’ha enamorat del príncep i vol desesperadament unes cames per acudir a ell. Per això va a veure la bruixa. Ella li dóna unes cames a canvi de la seva veu i de la seva pròpia mort si el príncep s’enamora d’una altra.
On passa? Més enllà dels sinistres remolins.
Quan passa? Hivern – Primavera

DESENLLAÇ:

Com acaba? El príncep creu que la seva salvadora és una princesa del poble veí, i es casa amb ella, ja que la Sireneta no podia dir-li que era una sirena i que ella havia sigut la salvadora.
Com se soluciona el problema? Les germanes donen el seu cabell a la bruixa per poder ajudar a la Sireneta, i ofereixen un ganivet a la Sireneta a fi que el clavi en el cor del príncep, així és trencaria l’encanteri i la Sireneta tornaria al mar amb la seva família.La Sireneta, però, va donar un petó al príncep, va tirar el ganivet per la borda i es va tirar al mar convertint-se en escuma, passant del Regne del Mar al Regne de l’Aire.
Fórmula d’acabament del conte: “Ara viuràs amb nosaltres en el Regne de l’Aire.”

 

 PERSONATGES

  • La Sireneta: La Sireneta és la protagonista del conte. És una sirena que viu en el fons del mar. En el conte ens surt descrita com la sisena filla del Rei del Mar. És una nena molt bonica, la més bonica de les sis germanes. Té la pell clara i delicada,  els ulls blaus i el cabell molt llarg. Des de què és petita, sempre ha tingut molta curiositat pel que s’amaga en la superfície del mar, el món dels humans. Però, fins que no tingués 15 anys  no podia pujar-hi.  El dia que els compleix, és un dia de mala mar i observa que a causa de la tempesta un vaixell s’està enfonsant i veu el príncep, llavors el salva i se’n torna al mar. Allà es dirigeix a la bruixa per tal que li pogués donar unes cames. La bruixa li va donar les cames a canvi de la seva veu i la seva mort si el príncep s’enamorés d’una altra noia. El príncep no sap que la Sireneta  és la seva salvadora , es pensa que ha sigut la princesa del poble veí, llavors  es casen, i la Sireneta que podia haver matat al príncep per evitar la seva mort, es tira per la borda del vaixell. Les filles de l’Aire venen a buscar-la i se’n va al Regne de l’Aire.
  • Rei del Mar: El Rei del Mar era el pare de sis filles, la més petita era la Sireneta. Feia molts anys que era vidu i vivia amb la seva mare i les seves filles. Viuen tots en un palau.
  • Germanes de la Sireneta: Les cinc germanes de la Sireneta eren més grans que elles. I eren molt boniques, totes eren sirenes. Es passaven el dia jugant al palau i als jardins. Totes tenien moltes ganes de complir 15 anys, ja que així podrien pujar a la superfície. Quan van anar complint els 15 anys i anaven pujant a la superfície, es quedaven meravellades del sol, el vent, l’espai, el cel, les muntanyes de glaç, etc. I pujaven de tant en tant per contemplar aquell món tan diferent al seu. Al final del relat, són elles qui intenten ajudar a la seva germana petita a què mati a el príncep i ella torni a convertir-se en sirena i torni al mar amb elles, però no ho van aconseguir.
  • Àvia de la Sireneta: L’Àvia de la Sireneta i mare del Rei del mar, s’encarregava de les tasques domèstiques i de criar i cuidar les seves sis nétes. El dia que la Sireneta va complir els 15 anys, la va guarnir com una donzella amb una corona de lliris blancs i perles, i va enganxar-li vuit ostres a la cua. Era una dona sàvia, que volia el millor per les seves netes i protegia molt la Sireneta.
  • Príncep: El Príncep també complia anys el dia mateix que la Sireneta i ho estava celebrant en un vaixell a altra mar. Una tempesta horrible va arribar i va trencar el vaixell, aquest es va començar a enfonsar. La Sireneta es va dirigir al Príncep i el va salvar. Ell no sabia qui havia sigut la seva salvadora i al final es va pensar que era la Princesa del poble veí, llavors es va casar amb ella.
  • Bruixa: Vivia en els sinistres remolis. Tenia un beuratge màgic que podia fer convertir la Sireneta amb humà però a canvi de la seva veu i la seva pròpia mort si el Príncep es cases amb una altra noia. Al final del relat, les germanes de la Sireneta donen les seves cabelleres a la Bruixa a canvi que aquesta li donés un ganivet per matar al Príncep i així trencar l’encanteri, i la Sireneta tornés al mar convertida amb sirena una altra vegada.
  • Princesa del poble veí: El Príncep està convençut que la seva salvadora és la Princesa del poble veí, i aquesta no ho nega i es casen.
  • Filles de l’aire: Venen a buscar a la Sireneta convertida en escuma per emportar-se-la al Regne de l’Aire.

  NATURA

  • Tempesta: Arriba el mateix dia que la Sireneta fa 15 anys i surt per primera vegada a la superfície.  La tempesta és horrible i va guarnida de llamps, trons i cops de vent que feien trontollar el vaixell on el Príncep també estava celebrant el seu aniversari. Aquesta tempesta fa que el pal major del vaixell es trenqui i aquest es comenci a enfonsar i amb ell el Príncep.
  • Escuma: Escuma d’onades és amb el que les Sirenes es converteixen quant es moren un cop passat tres-cents anys. Escuma és amb el que es converteix la Sireneta quan no es capaç de matar al Príncep i es tira per la borda.
  • Món del Mar: Format d’aigua blava com el blauet més blau i clara com el cristall més clar.  En aquest món hi viuen la Sireneta, les seves cinc germanes, el seu pare i la seva àvia en un palau en el punt més remot de la fondària. Les Sirenes i els tritons podien viure fins a tres-cents anys dins el món del mar. En el conte veiem que la Sireneta té ganes de marxar d’aquest món.
  • Món dels Humans: La Sireneta i les seves germanes tenien molta curiositat per aquell món. Quan les germanes pujaven a la superfície definien aquest món format per vaixells, boscos, ciutats, ple de llums com estrelles i remor de carruatges i de gent. Veuen que els humans es banyen a l’aigua i no tenen cua de peix, que el sol és de color de l’or i els núvols són rogencs quant aquest es pon. L’espai és obert i el cel sembla de vidre. La vida al món dels homes és molt més breu que la vida de les sirenes i tritons i les seves ànimes s’enlairen fins les estrelles. La Sireneta volia descobrir i compartir el món dels humans amb el príncep.
  • Món de l’Aire: Format per éssers transparents, melodiosos, lleugers i que se sostenien en l’aire sense l’ajut d’ales. Les filles de l’Aire venen al món del humans per emportar-se la Sireneta del món del mar.

 OBJECTES

  • Estàtua nen humà:  Es trobava enmig del jardí rodó de la Sireneta, es trobava allà perquè les onades l’havien arrossegat.  Era fet de marbre blanc, molt lluminós.
  • Vaixell: Els vaixells fugen quan veuen les sirenes sentades en les pedres. En el principi del relat el vaixell és l’escenari de l’aniversari del Príncep, a causa d’una horrible tempesta el pal major del vaixell es trenca i es comença a enfonsar tot. Al final del relat, és l’escenari del casament del Príncep i la Princesa del poble veí i l’escenari del remordiment , la tristor i la nostàlgia de la sireneta quan veu el Príncep convençut que la seva salvadora és l’altra Princesa. També és l’escenari de la mort de la sireneta i la continuïtat d’una vida feliç entre el Príncep i la seva esposa.
  • Beuratge: La Bruixa li dóna un beuratge dolorós a la Sireneta perquè li tregui la cua de peix i li doni unes cames humanes. També fa que la Sireneta és quedi muda, és la clau de l’encanteri.
  • Ganivet: Les germanes de la Sireneta van a buscar la Bruixa perquè els hi doni un ganivet a canvi de les seves cabelleres. Aquest ganivet podia desfer l’encanteri si la Sireneta l’hagués clavat al cor del Príncep però ella va preferir tirar-lo al mar i seguidament convertir-se en escuma.

 

ANÀLISI PARATEXT

  •  GENERAL

Aquesta conte tradicional de Hans Christan Andersen, és una adaptació d’Oriol Izquierdo (1999). Les il·lustracions són de Francesc Capdevila (1999). Aquesta informació és visible a la coberta i a la portada del conte.

En el conte no trobem ningun indicador sobre el destinatari del llibre. Tampoc hi ha pròleg ni dedicatòries. No trobem fragmentació de títols ni paginació.

El text no està justificat i les pàgines s’alternen entre text i il·lustració.

La tipografia és mitjana i utilitza lletra de pal.

       

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, totes són amb colors freds, alterna blaus, verds, marrons, però tots són d’una gamma apagada.       

Els dibuixos són senzills i les imatges no són sobrecarregades.

En la portada veiem la Sireneta asseguda en un tronc marí, mirant  la superfície,  el món dels humans, té una expressió curiosa, pensativa, es veu que té moltes ganes de marxar d’on està i sortir. No sabem si és perquè està enamorada del Príncep o perquè encara no ha fet 15 anys i no ha vist més enllà del mar. Veiem que està totalment sola, només una medusa i un banc de peixos neden pel seu voltant. La Sireneta se’ns presenta com una noia amb la pell blanca i els cabells llargs i negres.

PARATEXT2

En la següent imatge veiem la Sireneta pujant a la superfície del mar, l’acompanya dos meduses i tres peixos.

Ella amb la mirada dirigida a la claror. En aquesta imatge que pertany al moment que la Sireneta compleix quinze anys i puja per primera vegada a la superfície, ens descriu en el text que l’àvia la guarneix com una donzella i la muda amb una corona de lliris blancs i perles i vuit ostres enganxades a la cua. La Sireneta es queixa del dolor i la quantitat que pesa tots els guarniments que l’àvia li ha posat.

En la il·lustració, però, la Sireneta puja nua, no porta ni corona de lliris blancs amb perles, ni cap ostra enganxada a la cua. Per tant, podem concloure que el text requereix més importància que la il·lustració, ja que són incoherents. Ens aporta molta més informació el text.

Per concloure, podríem dir que el llibre creiem que està indicat per nens a partir de 10 anys, per la senzillesa il·lustracions i els colors.

    PARATEXT1

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s