Els contes de sempre i les seves transformacions

Avui volem començar un blog on farem l’anàlisi de tres contes tradicionals de Hans Crhistian Andersen. 

Els tres contes que analitzarem seran: La Sirenita, El Soldadet de Plom i l’Aneguet Lleig. Tres contes clàssics i populars que la majoria dels infants els sabrien explicar, ja sigui perquè han vist la pel·lícula, els hi han explicat o ells mateixos ho han vist en llibres.

Sigui com sigui, la majoria de les persones coneixen aquests tres contes, però sempre existeixen diferències; Vull recordar que aquests contes tenen els seus inicis en la tradició oral, és a dir, la primera vegada que es va explicar l’Aneguet lleig es va fer de manera oral no hi havia cap escrit. Posteriorment, diversos autors destacats com Perrault (S.XVIII) o Hans Crhistian Andersen (S.XIX) i altres, van ser els encarregats de divulgar tots aquests contes afegint, eliminant o modificant estructures i detalls d’aquest. 

A finals del Segle.XIX la figura dels Germans Grimm també té un pes important en la divulgació d’aquests contes, ja que aquests edulcoren la història i els col·loca sempre un final feliç i una estructura determinada.

Al Segle XX apareix la figura de Walt Disney, que marca un abans i un després en la història dels contes tradicionals, ja que porta els contes clàssics a la gran pantalla, el cine. Basant-se en la història edulcorada dels Germans Grimm.

Actualment, podem trobar milers d’adaptacions i versions d’aquests contes clàssics (versions ecologistes, versions feministes…), però l’adaptació que més coneixen els nens/es  és indubtablement la versió de Walt Disney.  

contes_Mey

Treball d’anàlisi

En el nostre treball  hem volgut fer un anàlisi de diverses adaptacions de tres contes clàssics de Hans Crhistian Andersen. 

Per poder fer aquest anàlisi hem utilitzat una taula que fa referència a la introducció, al nus i al desenllaç de la història en qüestió.

Seguidament, hem volgut analitzar els paratextos dels tres llibres, hem fet un anàlisi general i ens hem centrat en les il·lustracions, concretament la il·lustració de la coberta i una de l’interior del llibre.

El soldadito de plomo (1998)

Títol: El soldadito de plomo, 1998

Autor: Hans Christian Andersen

Adaptació: Frank Boss

Il·lustracions: Raúl Arias

Editorial: Ediciones Rueda, J.M., S.A.

ISBN: 84-95060-54-X

 

Títol: El soldadito de plomo

Fórmules d’inici del conte: “ Eranse una vez veinticinco soldaditos de plomo…”

PLANTEJAMENT:

Com comença?  Un nen obre la caixa on hi ha els vint-i-cinc soldat de plom, són el seu regal d’aniversari.
Qui és el protagonista? El soldat de plom.
Com és?  Duia un fusell a l’espatlla, mirava fixament endavant i portava un uniforme llampant, de color vermell i blau i només tenia una cama
On viu? A casa del nen.
Que fa? El soldat s’enamora d’una ballarina però no s’atreveix  dir-li res,  el nen deixa el soldat a la finestra.

NUS:

Què passa? El soldadet de plom cau de la finestra al carrer.
Quin problema?  L’aigua se’l va endur fins que dos nens que el van veure li van fer una barca de paper el posaren damunt i deixaren que l’aigua se l’emportes, llavores un remolí el xucla i va desaparèixer per la claveguera, allí es va trobar una rata molt gran però no li va fer res. El soldadet  es va quedar sense barca i un peix molt gros se’l va menjar.
On passa? Pel carrer, a la claveguera i a la panxa del peix
Quan passa? No especifica

DESENLLAÇ:

Com acaba? Poc despès torna a veure la llum, la cuinera casualment compra el peix que s’havia menjat al soldadet i el va portar als nens casualment era la mateixa casa on hi havia la ballarina. De cop i volta el nen més petit de la cas sense saber per què el va llançar a la llar de foc, i de cop una ventada fa volar a la ballarina fins que cau a la llar de foc.
Com se soluciona el problema?  El soldadet i la ballarina estan junts mentre els envolta les flames.
Fórmula d’acabament del conte:  “De la pequeña bailarina no quedó nada, salvo la rosa de lentejuelas, que había ardido hasta volverse negra como la carbonilla.”

 

 

PERSONATGES

  • El soldadet de plom: És el protagonista del conte. Duia un fusell a l’espatlla, mirava fixament endavant i portava un uniforme llampant, de color vermell i blau i només tenia una cama. Viu a casa d’un nen i s’enamora de la ballarina de paper, però un dia que feia turmenta  un cop d’aire va caure per la finestra. L’aigua se’l va endur fins que dos nens que el van veure li van fer una barca de paper el posaren damunt i deixaren que l’aigua se l’emportes, llavores un remolí el xucla i va desaparèixer per la claveguera, allí es va trobar una rata molt gran però no li va fer res. El soldadet  es va quedar sense barca i un peix molt gros se’l va menjar. Poc despès torna a veure la llum, la cuinera va comprar el peix que s’havia menjat al soldadet i el va portar als nens casualment era la mateixa casa on hi havia la ballarina. De cop i volta el nen més petit de la cas sense saber per què el va llançar a la llar de foc, i de cop una ventada fa volar a la ballarina fins que cau a la llar de foc.
  • El nen: És el seu aniversari i està molt conten de que li regalessin 25 soldadets de plom, el primer que va fer posar-los tots en filera, allí va ser quan es va adonar de que un soldadet li faltava una cama però li va ser indiferent, aquell dia també li van regalar un castell de cartró i una ballarina. L’endemà al matí jugant el soldadet de pom va caure per la finestra. El nen el va tornar a trobar gràcies a que la cuinera de casa havia comprat el peix que s’havia menjat al soldadet, molt content es va posar a jugar amb ell, però més tard el seu germà petit sense saber per  què el va tirar al foc.
  • Un petit follet: quan va veure que el soldadet li agradava la ballarina se li va acosta i li va dir que no mires el que no era seu i el va amenaçar, després cau per la finestra i comença l’aventura.
  • Els dos nens: Anaven caminat pe carrer mentre plovia i van veure al soldadet de cap per avall el van agafar i li van fer una barqueta de paper  i van deixar que la corrent de l’emportes.
  • Les joguines: A les nits es despertes i comencen a fer gresca.
  • La rata: Quan el soldadet va caure a la claveguera es va trobar una rata enorme que li va exigir que pares i que li ensenyes el passaport, però el soldadet no va poder parar ja que la corrent d’aigua de l’enduia.
  • El peix: La corrent d’aigua el va portar al riu on un peix molt gros se’l va menjar.
  • El pescador: El pescador com cada dia va anar a pescar i casualment va pescar el peix que s’havia menjat el soldadet. Tot seguit el va portar al mercat per vendre’l.
  • La cuinera: Va anar al mercat a comprar peix i per casualitat va comprar el peix que s’havia menjat el soldadet , en veure’l el va netejar i el va donar al nen.
  • El nen petit: De cop i volt el nen més petit de casa sense saber per que va agafar el soldat i el va llençar al foc.
  • La minyona: l’endemà la minyona va netejar la cendra de la llar de foc i va trobar un petit cor de plom i, al costat, els lluentons de a rosa e la ballarina. Ben junts.

NATURA

  • Un cop de vent: Per culpa d’un cop de vent el soldadet va caure de la finestra.
  • La pluja: Quant el soldadet va caure a terra, va començar a ploure això va provocar que es crees un petit rierol on el soldadet va començar a navegar amb l’ajuda d’una barca que l’hi havia fet uns nens.
  • El riu: L’aigua de la pluja el va portar per unes clavegueres que desembocava en un riu on un peix se’l va menjar.
  •  El foc: El nen més petit de casa sense saber el perquè el va tirar a la llar de foc on es va cremar.

OBJECTES

  • La capsa de cartró: És d’on el soldadet de plom va sortir juntament amb el seus germans el dia que li van regalar al nen.
  • Castell de cartró: És on estava la ballarina quan es va enamorar el soldadet de plom. Era un altre regal d’aniversari del nen.
  • El vaixell de paper: Quant el soldadet va caure a terra uns nens que passaven per allí li van fer un vaixell de paper per que navegues per l’aigua de la pluja. Quan està a la claveguera els vaixell es desfà i el soldadet està a punt de ofegar-se.
  • Petit cor de plom i els lluentons de la ballarina: Son les restes que queden desprès de cremar-se a la llar de foc i ho troba la minyona quan va a netejar la cendra.

 

ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest conte tradicional de Hans Christan Andersen, és una adaptació de Frank Boss (1998).Les il·lustracions són de Raúl Arias (1998). Aquesta informació és visible al interior del llibre.

Aquest conte el trobem dins d’un llibre anomenat Cuenta cuentos bilingüe, forma part d’una col·lecció de contes clàssics que estan escrits en dos idiomes en castellà i en angles per que els infants puguin pràctica les dos llengües.

En el conte no trobem ningun indicador sobre el destinatari del llibre. Tampoc hi ha pròleg ni dedicatòries. No trobem fragmentació de títols ni paginació.

El text no està justificat i les pàgines s’alternen entre text i il·lustració.

La tipografia és mitjana i utilitza lletra de pal.

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, totes són amb colors freds, alterna  blaus, verds, marrons, però tots són d’una gamma apagada.  Tot i això i han algunes imatges amb colors càlids però són una minoria.  

Els dibuixos són senzills i les imatges no són sobrecarregades. Creime que estan pintats mb tècnica amb aquarel·la i en punts determinats hi ha llapisos de colors.

En la portada veiem un home gran assentat al sofà lleguin un conte a un nena, suposem que són avi i neta . Del interior del conte surten tot d’essers màgics de color blau aquesta imatge està emmarcada de color fúcsia. La tècnica és mixta ja que espot discriminar efectes fets a través de l’ordinador i pintura acrílica. Tots els llibres d’aquesta col·lecció tenen la mateixa imatge a la tapa.

 bi 1

 En aquesta imatge veiem  al soldadet quant cau al foc i es crema. En la imatge i predomina el vermell però destaca els quadrats verds de les estovalles i el negre i marrons de la xemeneia. Els soldadet cau de cap al foc sense poder fer res per salvar-se d’aquest tràgic final. El text explica que el nen petit de casa el tira al foc sense saber el perquè. Per tant, podem concloure que el text requereix més importància que la il·lustració, ja que encara que tinguin coherència, ens aporta molta més informació el text.

Per concloure, podríem dir que el llibre creiem que està indicat per nens a partir de 10 anys, per la senzillesa il·lustracions i pel texts ja que al estar escrit amb dos idiomes deduïm que està dirigit a infants més gran per poder comprendre el conte.

 bi 2

L’aneguet lleig (2005)

Títol: L’aneguet lleig 2005

Autor: Hans Christian Andersen

Adaptació: Discobole, SL

Il·lustracions: Francesca Chessa

Editorial: Edicions 62

ISBN: 8429756906

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: “Hi havia una vegada, un estiu de calor, una mare ànega que covava els seus ous.”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Comença descrivint l’entorn (el lloc on la mare ànega vivia) i explica com aquesta, ha tingut set aneguets petitons, però l’últim  surt diferent i a causa d’això, és el blanc de bromes i dels insults de tothom fins i tot de la seva mare i decideix marxar lluny de casa seva.
Qui és el protagonista? L’aneguet lleig.
Com és?  Gros i gris.
On viu? Vora el mur d’un antic castell, als marges d’un canal.
Que fa? Neda molt bé però com que és diferent als seus germans aquests li fan bromes i l’insulten per això decideix marxar lluny de casa seva.

NUS:

Què passa? L’aneguet lleigs arriba a un aiguamoll on viuen unes ànegues salvatges que el conviden a viure amb elles. L’aneguet lleigs s’hi troba bé fins que un bon dia uns caçadors arriben a l’estany i maten a algunes oques i ànegues de l’aiguamoll, espantat l’aneguet lleigs marxa d’allí. Desprès de donar toms uns dies l’aneguet lleig arriba a una petita cabana on viu una senyora gran en companyia d’un gat i una gallina, aquesta accepta l’aneguet i espera que li doni ous pensant-se que és una ànega, però l’aneguet cansat de viure a la cabana avorrit i odiat pel gat i la gallina marxa en busca d’aventures. En arribar l’hivern l’aneguet casi mor congelat en l’estany però un pagès el salva i se l’emporta a casa, l’aneguet s’espanta molt en arribar en aquella casa ja que els fills del pagès volen jugar amb ell i marxa corrents espantat. Aleshores torna a l’estany i intenta sobreviure entre els matolls espessos sota les fulles per no morir congelat i al cap de poc ja va arribar la primavera.
Quin problema? No troba el lloc adient on viure.
On passa? A l’aiguamoll, a la cabana i entre els matolls de l’estany.
Quan passa? Durant l’estiu la, tardor i l’hivern.

DESENLLAÇ:

Com acaba? En arribar la primavera l’aneguet obra les ales, i poc a poc aconsegueix aprendre a volar tot sol, volant arriba a un estany i en mirar el seu reflex sobre l’aigua descobreix que s’ha convertit en un cigne esplèndid i que ja ningú és riu d’ell perquè era un aneguet lleigs, ara sàvia que era un bell cigne i poc a poc és va anar acostant als altres cignes de l’estany que el van acceptar amb alegria i admiració..
Com se soluciona el problema? L’aneguet lleigs s’adona que és un bell cigne i es queda amb els altres cignes de l’estany..
Fórmula d’acabament del conte: I és va quedar amb ells per sempre més.”

 

PERSONATGES

  • L’aneguet lleig: És un cigne. Primer és un ànec lleig, gros i gris; després es converteix en un cigne bell i esplèndid. Viu amb els seus germans i la seva mare vora el mur d’un antic castell, als marges d’un canal, però marxa perquè allí no l’estimen. Marxa de casa perquè es mofen d’ell per ser diferent i es passa un any buscant un lloc on poder quedar-se a viure. Durant el seu viatge coneix a molts animals i li passen aventures. Al final descobreix que en realitat no era un ànec lleig sinó que és un gran cigne bell i esplèndid i els altres cignes l’accepten al seu estany.
  • La mare ànega: És una ànega que ha estat mare. Viu vora el mur d’un antic castell, als marges d’un canal. Té vuit ànecs però un d’ells és diferent, primer creu que és un gall d’indi però com que nada molt bé veu que no ho és, aleshores el porta a veure la vella ànega francesa i aquesta li diu que aquell aneguet està tarat. Ella s’estima l’aneguet lleig però com tothom l’insulta al final s’avergonyeix d’ell i desitja que marxi.
  • Els germans: Són els set germans de l’aneguet lleig. Macos, amb bona salut i s’assemblen al seu pare. Viuen vora el mur d’un antic castell, als marges d’un canal. Fan bromes i insulten a l’aneguet lleig.
  • La vella ànega francesa: Vella, respectada pels animals i els humans i porta una cinta vermella lligada a la pota dreta. Viu al galliner. Li diu a la mare ànega que el seu vuitè ànec està tarat.
  • Les ànegues salvatges: Són ànegues salvatges. Viuen a l’estany. Desixen a l’aneguet lleig viure al seu estany amb la condició que ell no es vulgui casar amb cap d’elles.
  • La vella: És una senyora gran que mima i cuida els seus animals. Viu a la cabana. Deixa a l’aneguet lleig viure amb ella, el seu gat i la seva gallina a la cabana i espera que l’aneguet li doni ous.
  • El gat:  És una bèstia grossa i pèl-roja. Viu  a la cabana. Deixar-se mimar per la vella. No vol que l’aneguet visqui a la cabana.
  • La gallina: És una lloca grassa i blanca de potes curtes i fortes. Viu a la cabana.  Vol deixar-se mimar per la vella i fer molts ous rodons i blancs. No vol que l’aneguet visqui a la cabana.
  • Pagès: És un home pagès. Viu en una casa. Salva a l’aneguet de morir congelat a l’estany, trenca el glaç, allibera l’aneguet de l’aigua glaçada, l’embolica amb una bufanda de llana i se l’emporta cap a casa.
  • Els Cignes: Ocells molt bonics amb el coll llarg. Viuen en un estany. A la tardor emigren al sud i més tard, a la primavera coneixen l’aneguet lleigs i el deixen viure amb ells per sempre.

NATURA

  • Neu: La neu cobreix tot el paisatge de blanc.
  • Glaç: L’aneguet lleig ha de donar voltes a l’aigua perquè no és glaci però com que fa tan de fred, el forat cada vegada és més petit i com que no es pot moure ell també és glaça fins que un camperol trenca el glaç amb el seu esclop i el salva.
  • L’aigua: Es veu reflectit a l’aigua i veu que ja no és un aneguet lleig.

 

ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest conte tradicional escrit per Hans Christian Andersen, l’adaptació es escrita per l’autor Discobole, SL (2005). Les il·lustracions són de Francesca Chessa (2005). Aquesta informació és visible a la portada del conte.

En el conte no trobem ningun indicador sobre el destinatari del llibre. Tampoc hi ha pròleg ni dedicatòries. No trobem fragmentació de títols però si paginació.

El text està justificat i les pàgines s’alternen entre text i il·lustració.

La tipografia és mitjana i no utilitza lletra de pal sinó lletra lligada.

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, totes són amb colors vius.

Els dibuixos són simples i les imatges no estan sobrecarregades.

El dibuix ocupa tota la pàgina, en el marge dret de baix de la portada és pot veure el nom del autor, el dibuix mostra la cara de l’aneguet lleig en mig d’un camp feliç. Aquest està pintat amb tonalitats de color fred.  L’aneguet de la portada destaca per estar en un primer pla i sol i destaca el blanc per sobre del verd.

14a

En aquesta imatge podem observar l’aneguet lleig que està mirant la seva mare i els seus germans. La imatge està representada amb colors vius i fa destacar per sobre de tot el color blanc i la grandiositat de la mare ànega.

Aquesta imatge representa el moment en que l’aneguet naix i els germans ja el comencen a discriminar. Per tant, podem concloure que el text requereix més importància que la il·lustració, ja que no tenen coherència i ens aporta molta més informació el text.

Per concloure, podríem dir que el llibre creiem que està indicat per nens a partir d’uns 8 anys, ja que, el fet de que el llibre tingui una mida tan petita i que el dibuix de la portada sigui més aviat auster ens porta a creure que aquest llibre està adreçat a nens i nenes grans. El text té una gran importància i en tot el llibre s’intercala el text amb la il·lustració.

17a

L’aneguet lleig (1993)

Títol: L’aneguet lleig 1993

Autor: Hans Christian Andersen

Adaptació: Francesca Carmona

Il·lustracions: Jonathan Langley

Editorial: Edicions Junior

ISBN: 84-478-0074-1

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: Era una fosca nit de tempesta, bufava un vent furiós procedent de les muntanyes.

PLANTEJAMENT:

Com comença? Una gran tempesta ha portat un ou de més al niu de la mare ànega, encara que veu que no és seu decideix covar-lo i cuidar-lo fins que neixi. Les closques es van anar trencant poc a poc, excepte la del setè ou, que tarda uns quants dies més en trencar-se. Quan els aneguets petits i la mare veuen al setè fill s’espanten i corren a amagar-se de lleig que era. Però tot i així la mare se l’estimava molt i el defensava davant dels animals que se’n reien. L’aneguet cansat de tots els animals que se’n riuen del seu aspecte decideix marxar lluny de casa.
Qui és el protagonista? L’aneguet lleig.
Com és?  Gros, gris i amb unes potes i uns peus més grans que les dels seus germans.
On viu? En un niu. 
Que fa? L’aneguet decideix marxar del niu perquè tots els animals se’n riuen i ell ja està cansat de ser la riota de tots.

NUS:

Què passa? Que la mare l’ensenya als diferents animals del estable i tots veuen que no es fill seu, i el comencen a discriminar i a picar-lo fins fer-lo fora de la granja.
Quin problema? No troba el lloc adient on viure, ja que alla on va hi ha problemes.
On passa? Al pantà, a la cabana ruïnosa, la casa del granger.
Quan passa? A la primavera, la tardor i l’hivern.

DESENLLAÇ:

Com acaba? L’aneguet està cansat i es posa a dormir durant el que queda d’hivern i quan es desperta a la primavera, va a un estany i veu unes aus molt boniques, que resulten ser uns cignes. Els cignes li van dir que ell era el seu germà i va ser aleshores quan es va veure reflectit a l’aigua i va veure que era un cigne preciós.
Com se soluciona el problema? L’aneguet es queda a viure amb els seus germans cignes a l’estany.
Fórmula d’acabament del conte: Segurament aquell d’allà dalt és el meu fill!- els deia als seus aneguets des de llavors, sempre que veia un cigne volant dalt del cel.”

 

PERSONATGES

  • L’aneguet lleig: L’aneguet lleig és el protagonista del conte. És un ànec que viu en un niu. En el conte ens surt descrit com un aneguet que ningú vol per ser diferent, ja que es gris, gros i amb les potes i els peus molt grans. Des de què és petit, sempre ha estat marginat i tots els animals que ha anat coneixen l’han fet fora i se l’hi n’han rigut, i va decidir marxar ven lluny on ningú el conegués. Fins que va arribar el dia que es va fer gran i és va convertir el un bonic cigne de plomes blanques.
  • La mare ànega: La mare ànega és la mare del aneguet lleig i dels seus germans. Feia dies que covava els ous per igual, quan va veure que un dels ous era diferent dels altres el va seguir covant una mica més de temps fins que va sortir l’aneguet lleig, i encara que ningú no el volgués per ser diferent ells sempre el defensava davant dels animals que el despreciaven.
  • Germans de l’aneguet lleig: Els sis germans van trencar la closca abans que el seu germà,en veure’l es van espantar.
  • Els animals de la granja: Els animals del corral en veure l’aneguet lleig, el rebutgen, dient-li que és molt lleig.
  • Ànecs salvatges: Viuen en un gran llac i en veure’l, el troben tan lleig que no poden estar de dir-li i se’n riuen d’ell.
  • La vella: És una senyora gran que viu en una cabanya ruïnosa. Quan veu l’aneguet la primera cosa que li pregunta és si sap pondre ous.
  • La gallina i el gat: La gallina i el gat viuen amb la vella. Ells li fan veure al gat com s’hi està de bé en aquella casa, havent-li dit això li demanen que pongui un ou i que mioli, però ell els intenta explicar que no pot, però ells no ho entenen, i l’aneguet decideix marxar.
  • El granger: Veu que l’aneguet s’ha quedat atrapat al glaç. Trenca el glaç per salvar la vida a l’aneguet lleig  i se’l emporta cap a casa seva per a que reviscoli.
  • Els tres cignes: Quan veuen a l’aneguet el van a buscar i l’aneguet s’hi acosta, ell es pensa que el mataran a cops de bec, però és aleshores quan es veu reflectit a l’aigua i veu que ja no és un aneguet lleig sinó tot el contrari, és un cigne com a ells. Els tres cignes s’hi acosten i li diuen que són els seus germans i es queda a viure al llac.

NATURA

  • Hivern: Comença a fer fred i l’aneguet s’ha quedat sol.
  • Neu: La neu cobreix tot el paisatge de blanc.
  • Glaç: L’aneguet lleig ha de donar voltes a l’aigua per a que no és glaci però com que fa tan de fred, el forat cada vegada és més petit i com que no es pot moure ell també és glaça fins que un camperol trenca el glaç amb el seu esclop i el salva.
  • Primavera: Tot floreix i l’aneguet és troba més fort que mai i troba als tres cignes.
  • L’aigua: Es veu reflectit a l’aigua i veu que ja no és un aneguet lleig.

 

ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest conte tradicional és una adaptació de Francesca Carmona (1993). Les il·lustracions són de Jonathan Langley (1993). Aquesta informació és visible a la coberta i a la portada del conte.

En el conte no trobem ningun indicador sobre el destinatari del llibre. Tampoc hi ha pròleg ni dedicatòries. No trobem fragmentació de títols ni paginació.

El text està justificat i les pàgines s’alternen entre text i il·lustració.

La tipografia és mitjana i no utilitza lletra de pal sinó lletra lligada.

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, totes són amb colors vius.

Els dibuixos són complexos i les imatges sempre no estan sobrecarregades.

En la portada veiem l’ aneguet lleig que salpica al grup d’ànecs que estan al seu voltant i al voltat del llac. Aquest mostra l’escena del conte en que l’aneguet lleigs es ridiculitzat pels ànecs de la granja, el dibuix principal esta emmarcat per un seguit d’arbres que voregen les vores de la pàgina, i en cada extrem hi ha un petit cercle on està dibuixat un dels protagonistes, un cigne, l’aneguet lleig, la gallina i el gat.

La imatge de la portada és tota de diferents tonalitats de colors llampants pintats amb aquarel·les. La imatge està emmarcada en un marc d’arbres on el nom del il·lustrador s’adapta a  l’arc.

13a

En aquestes imatges podem observar l’aneguet lleig que camina per sobre la neu durant l’hivern. No destaca gaire, ja que l’aneguet és blanc-grisos i el paisatge és blanc a causa de la neu.

En la il·lustració, però, només és veu l’aneguet caminant sol per sobre de la neu. Per tant, podem concloure que el text requereix més importància que la il·lustració, ja que no tenen coherència i ens aporta molta més informació el text. Per concloure, podríem dir que el llibre creiem que està indicat per nens a partir d’uns 5 o 6 anys. Ja que fixant-nos en el dibuix, els colors utilitzats la mida del llibre i de les lletres pensem que és un clar reclam per aquestes edats.

12a

L’aneguet lleig (2008)

Títol: L’aneguet lleig, 2008

Autor: Antoni Dalmases

Il·lustracions: Bernat Cormand

Editorial: Cruïlla

ISBN: 9788466123259

Títol: L’aneguet lleig

Fórmules d’inici del conte: A la granja hi a enrenou: els aneguets ja han nascut! Però l’últim de trencar l’ou és un ànec llargarut.

PLANTEJAMENT:

Com comença? Ens explica que han nascut uns aneguets i que un d’ells és molt diferent. Com que veu que tothom el tracten diferent decideix marxar del corral.
Qui és el protagonista? L’aneguet lleig.
Com és?  Lleig i llargarut.
On viu? En un corral a ka granja.
Que fa? es veu diferent que els seus germans i marxa de la granja.

NUS:

Què passa? Passa una temporada amb els ànecs del pantà però venen els caçadors i els maten i l’aneguet decideix marxar a un lloc més tranquil, desprès es troba un gat i una gallina que el conviden a casa seva però com no sap pondre ous ha de marxa, aleshores es topa amb un pagès que li fa festes i el mima i s’emporta l’aneguet lleig a casa seva, però el pagès te tres fills que juguen amb l’aneguet i li fan mal, cansat també marxa de la casa del pagès.
Quin problema? No troba el lloc adient on viure.
On passa? Al pantà, a casa del gat i la gallina i a casa del pagès.
Quan passa? -

DESENLLAÇ:

Com acaba? L’aneguet va a parar a un estany on hi ha cignes, aixeca el vol i en veure’s reflexat a l’aigua s’adona que és igual de bonic que ells, els cignes s’acosten a ell i li diuen que es molt bonic. A partir de llavors l’aneguet lleig viu a l’estany amb els cignes feliçment.
Com se soluciona el problema? L’aneguet lleigs s’adona que és un bell cigne i es queda amb els altres cignes de l’estany.
Fórmula d’acabament del conte: “En el món tothom té un lloc: cal trobar-lo a poc a poc.”

PERSONATGES

  • L’aneguet lleig: L’aneguet lleig és el protagonista del conte. És un ànec que viu en un corral. En el conte ens surt descrit com un aneguet que ningú vol per ser diferent, ja que és  lleig i llargarut. Des de què és petit, sempre ha estat marginat i tots els animals que ha anat coneixen l’han fet fora i se l’hi n’han rigut, i va decidir marxar ven lluny on ningú el conegués. Fins que va arribar el dia que es va fer gran i és va convertir el un bonic cigne de plomes blanques.
  • Germans de l’aneguet lleig: Els germans van trencar la closca abans que el seu germà, sempre l’han tractat malament pel simple fet de ser diferent.
  • Ànecs salvatges: Viuen en un gran llac i en veure’l, el troben tan lleig que no poden estar de dir-li i se’n riuen d’ell però uns caçadors els maten.
  • La gallina i el gat: La gallina i el gat viuen en una casa. Ells li fan veure al gat com s’hi està de bé en aquella casa, havent-li dit això li demanen que pongui un ou i que mioli, però ell els intenta explicar que no pot, però ells no ho entenen, i l’aneguet decideix marxar.
  • El granger: El troba abandonat i el mima i li fa carícies i se’l emporta cap a casa.
  • Els fills del pagès: quan el pagès port l’aneguet a casa ells i comencen a jugar però li acaben fent mal i l’aneguet s’acaba escapant.
  • Els cignes: són unes aus precioses i són les que li diuen a l’aneguet lleig que ell és un preciós cigne.

NATURA

  • Neu: La neu cobreix tot el paisatge de blanc.
  • Glaç: L’aneguet lleig ha de donar voltes a l’aigua per a que no és glaci però com que fa tan de fred, el forat cada vegada és més petit i com que no es pot moure ell també és glaça fins que un camperol trenca el glaç amb el seu esclop i el salva.
  • L’aigua: Es veu reflectit a l’aigua i veu que ja no és un aneguet lleig.

OBJECTES

  • No hi ha cap objecte.

 

ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest conte tradicional escrit per l’autor Antoni Dalmases (2008). Les il·lustracions són de Bernat Cormand (2008). Aquesta informació és visible a la coberta i a la portada del conte.

En el conte no trobem ningun indicador sobre el destinatari del llibre. Tampoc hi ha pròleg ni dedicatòries. No trobem fragmentació de títols però si paginació.

El text està justificat i les pàgines s’alternen entre text i il·lustració.

La tipografia és mitjana i no utilitza lletra de pal sinó lletra lligada.

 

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, totes són amb colors apagats.

Els dibuixos són complexos i les imatges no estan sobrecarregades.El dibuix ocupa una part petita de la pàgina, en el marge dret de baix de la portada, el dibuix mostra la cara de l’aneguet lleigs, amb els ulls i el bec. Aquest està pintat amb colors càlids que passen desapercebuts.  L’aneguet de la portada destaca per estar en un primer pla i sol.

15a

En aquestes imatges podem observar l’aneguet lleig està mirant al gat i a la gallina. La imatge està representada amb colors càlids i fa destacar per sobre de tot el color vermell del bec de la gallina.

Aquesta imatge representa el moment en que l’aneguet es troba al gat i a la gallina i  el conviden a casa seva. Per tant, podem concloure que el text requereix més importància que la il·lustració, ja que no tenen coherència i ens aporta molta més informació el text.

Per concloure, podríem dir que el llibre creiem que està indicat per nens a partir d’uns 8 anys en amunt ja que el fet de que el llibre tingui una mida tan petita i que el dibuix de la portada sigui més aviat auster ens porta a creure que aquest llibre està adreçat a nens i nenes grans.

16a

La Sireneta (2009)

Títol: La Sireneta, 2009.

Autor: Hans Crhistian Andersen

Adaptació: Anna Gasol i Teresa Blanch

Il·lustracions: Flor Gracía

Editorial: Teide Editorial, S.A.

ISBN:  978-84-3076-642-0

Títol: La Sireneta del Mar

Fórmules d’inici del conte: “Més enllà de les profunditats marines, hi viuen éssers màgics i peixos de totes les mides i formes.”

PLANTEJAMENT:

Com comença? A les profunditats marines hi havia un palau on hi vivia el rei del mar, la seva mare i les seves sis filles. La més petita era la Sireneta. Les filles tenien moltes ganes de pujar a l’exterior i veure el món de dalt, l’àvia els hi explicava que quan tinguessin 15 anys podrien pujar a la superfície del mar i contemplar el que hi ha a fora.
Qui és el protagonista? La Sireneta.
Com és?  És la petita de les sis germanes i la més bonica, tenia la pell clara i tendra i els ulls blaus. Tenia una veu meravellosa. Era pensativa i sempre estava al seu món.
On viu? En les profunditats marines, al palau del Rei del Mar.  
Que fa? Tenia molta impaciència per complir els 15 anys, pujar a la superfície i contemplar el món exterior. Els pregunta a les seves germanes i la seva àvia tot el que coneixen d’aquell món. Es passa hores en el seu jardí rodó on té una estàtua humana d’un xicot ben plantat.

NUS:

Què passa? La sireneta compleix 15 anys i puja a la superfície. Un cop allà veu un vaixell on cantaven i escoltaven música. La Sireneta es va acostar i va veure un jove Príncep que celebrava el seu aniversari. De repent, es va aixecar una tempesta i la Sireneta veu com els tripulants cauen tots a l’aigua. Llavors, va anar corrents a ajudar el Príncep. De sobte, una donzella se li va acostar al Príncep i de cop ell va recobrar el coneixement. Estava molt trista perquè el Príncep no sabia que l’havia salvat, llavors se’n va tornar al fons del mar i no va explicar res a ningú.
Quin problema? La Sireneta no podia oblidar el Príncep. I va anar a veure la Bruixa del mar perquè li donés unes cames.   Ella, li va donar un beuratge que li faria molt malt però a canvi li havia de donar la seva veu. Si el Príncep no s’enamora d’ella es convertiria en escuma de mar.
On passa? A les profunditats.
Quan passa?  En un temps molt llunyà.

DESENLLAÇ:

Com acaba? La Sireneta es va veure el beuratge, es va desmaiar i va caure al terra. Quan es va despertar va veure el seu Príncep que l’agafava de la mà i se l’emportava al castell. Allà, li van ficar vestits bonics i la van netejar.El Príncep li tenia molta estima però es va enamorar de la Princesa del poble veí, perquè es pensava que havia sigut ella la seva salvadora la nit del naufragi.La Princesa del poble veí i el Príncep es van casar. La Sireneta estava molt trista perquè es convertiria en escuma de mar.
Com se soluciona el problema? Les germanes de la Sireneta li van oferir un punyal que la Bruixa del Mar els hi havia donat a canvi de les seves llargues cabelleres. Amb aquell punyal havia de matar el Príncep i així no moriria i tornaria al mar.  Però la Sireneta no va ser capaç i es va tirar del vaixell convertint-se en escuma.
Fórmula d’acabament del conte: La Sireneta va somriure, es va acomiadar d’ells, llançant-los un petó i es va elevar cap als núvols, al costat de tots aquells éssers que estarien amb ella durant tres-cents anys següents.”

 

PERSONATGES

  • La Sireneta: Viu més enllà de les profunditats marines, al palau del seu pare, amb la seva àvia i les seves 5 germanes. Ella és la petita i la més bonica de les sis. Tenia la pell clara i tendra i els ulls blaus, també una veu meravellosa i dolça. Li agrada passar hores al jardí pensant en el món exterior i el Príncep. Després, li demana ajuda a la Bruixa del Mar perquè li donés unes cames. La Bruixa li dóna un beuratge a canvi de la seva veu i de la seva mort si el Príncep s’enamora d’una altra. Finalment, el Príncep creu que la seva salvadora havia estat la Princesa del poble veí i es va casar amb ella. La Sireneta que tenia una ultima oportunitat per sobreviure va preferir convertir-se en escuma.
  • Rei del Mar: El Rei del Mar era el pare de sis filles molt boniques, la més petita era la Sireneta. Era vidu i vivia amb la seva mare i les seves filles. Viuen tots en un meravellós palau.
  • Germanes de la Sireneta: Eren totes molt boniques. Intenten ajudar a la Sireneta donant-li un punyal a canvi de les seves cabelleres perquè matés al Príncep i així tenir una altra oportunitat al mar. La Sireneta, però, no es capaç.
  • Àvia de la Sireneta: Té el cabell llarg i gris. L’Àvia de la Sireneta i mare del Rei del mar, vivia en el palau amb el seu fill i les seves sis nétes. Sempre li explicava històries a la Sireneta del món dels humans.
  • Príncep: Tenia setze anys. El seu rostre era molt bell i tenia els ulls molt grossos i de color negre. Era molt ben plantat. S’estima molt la Sireneta perquè troba que té molt bon cor, però s’enamora de la princesa del poble veí perquè li recorda molt a la noia que el va salvar. La Sireneta se sacrifica per ell.
  • Bruixa del Mar: Viu en una cova rodejada de bosc espès. Li dóna un beuratge a la Sireneta per tal de donar-li unes cames, a canvi de la veu de la noia i de la mort si el príncep es casés amb una altra dona.
  • Princesa del poble veí: Era una donzella molt bonica. El  Príncep creu que la noia va ser qui el va salvar la nit del naufragi. Quan la veu per primera vegada es queda enlluernat perquè reconeix la noia. Es casen i se’n van junts a fer el viatge de noces.

 

NATURA

  • Jardí de la Sireneta: Hi tenia una estàtua humana que havia aparegut a causa d’un naufragi. passava les hores abraçant aquella estàtua i pensant en el món exterior.
  • Tempesta: La tempesta es produeix el dia que el Príncep feia la seva celebració d’aniversari dels setze anys. La Sireneta que va veure el Príncep per primera vegada es va quedar enlluernada. De sobte, es va aixecar una tempesta i el Príncep es va començar a enfonsar.

 

OBJECTES

  • Estàtua humana: Estàtua de marbre molt bonica. Era la figura d’un noi jove molt ben plantat.
  • Beuratge: El va fer la Bruixa del Mar. Aquell beuratge li donaria unes cames, li trauria la veu i li faria un dolor terrible.
  • Vaixell: El vaixell és l’escenari on la Sireneta veu al Príncep per primera vegada en la celebració del seu aniversari. També conclou l’escena final quan el vaixell salpa per començar el viatge de noces del Príncep i la seva esposa abans que la Sireneta es tires del propi vaixell per convertir-se en escuma.
  • Punyal:  És l’instrument pel qual les germanes de la Sireneta intenta que mati al Príncep perquè es pugui salvar i torni a convertir-se en sirena, a canvi de les seves cabelleres. La Sireneta no es capaç de fer-ho i el tira al mar.

 

ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest llibre és una adaptació de La Sireneta per Anna Gasol i Teresa Blanch (2009). Les il·lustracions són de mans de Flor Gracía. Aquesta informació la trobem a la portada. A la coberta, tan sols hi ha la il·lustració de la Sireneta, el títol i l’autor original.

El text està justificat, però no consta de paginació.

Abunden les il·lustracions, aquestes tenen un major èmfasi que el text, ja que s’ubica en tot l’espai, mentre que els textos ocupen una part petita del paper.

La tipografia és mitjana i de pal.

Al final del llibre tenim un glossari de vocabulari.

Les característiques esmentades fan referència a un tipus de llibre adreçat a nens a partir de 6 anys, que s’inicia a la lectura i s’ajuda de les il·lustracions.

  •  IL·LUSTRACIONS

En la coberta podem veure clarament la Sireneta pintada de colors molt vius com mirar a la superfície del mar. En  La seva expressió és de voler sortir, la posició dels braços ens fa veure la impaciència i la tensió que sent per pujar allà dalt.

De manera general, les il·lustracions són pintades amb colors vius, que donen moviment i dinamisme. L’autor ha volgut donar importància als dibuixos.

Són dibuixos infantils, expressius i simpàtics. Aquesta premissa ens afirma l’indicador de l’edat, que seria a partir d’uns 6 anys.

El llibre pertany a una col·lecció de llibres tradicionals adaptats a l’alumnat del primer cicle d’educació primària i el seu inici a la lectura i el vocabulari.

llkm

La següent il·lustració fa referència a la mort la Sireneta, quan es converteix en escuma de mar i s’acomiada del Príncep i la seva esposa.

Utilitza colors vius, el color predominant és el blau del mar i del cel, enmig es pot veure la silueta de la Sireneta. El vaixell on estan situats el Príncep i la seva esposa ressalta pels colors marrons i grocs i el fúcsia de la faldilla de l’esposa.

La il·lustració s’ubica quasi bé en tot l’espai. L’autor ha volgut donar més importància a la il·lustració que al text.

El text i la imatge tenen coherència, ja que t’està parlant del moment que ella es converteix en escuma de mar i s’acomiada tirant un petó als personatges.

paratextsss

El Soldadet de Plom (2007)

Títol: El soldat de plom, 2007.

Autor: Hans Crhistian Andersen

Traducció: Albert Jané

Il·lustracions: Jordi Vila i Delclòs.

Editorial: Criteria Editorial, S.A.

ISBN: 978-84-9825-013-8

Títol: El Soldat de plom

Fórmules d’inici del conte: “Una vegada hi havia vint-i-cinc soldats de plom.”

PLANTEJAMENT:

Com comença? Era l’aniversari d’un nen i li van regalar una capsa amb vint-i-cinc soldadets de plom, tots iguals, que havien nascut tots d’una cullera de plom. Cal destacar l’últim soldadet, ja que, li faltava una cama perquè no hi havia suficient plom al motlle. S’estava sobre la taula amb les demés joguines. La joguina que el fascinava més era un castell de cartró molt ben fet, a la porta d’aquell castell hi havia una noia molt maca, que també era de cartró. Era dansarina i no podia treure-li l’ull de sobre. Dins d’una capsa de tabac va sortir un ninot de molles negres i li va dir al soldadet que no mires a la dansarina amb aquella cara, però el soldat va fer veure que no el sentia.
Qui és el protagonista? El soldadet de plom coix.
Com és?  Va amb un uniforme vermell i blau prou bonic. Va néixer d’una cullera de plom però no hi havia suficient i va néixer sense cama, però tot i així s’aguantava sempre ben dret.
On viu? En una capsa a casa d’un nen.
Que fa? Es queda ajagut en una capsa de tabac observant la dansarina.

NUS:

Què passa? Els nens van posar el soldat de plom a la finestra i tot d’una, no sabem si va ser un cop de vent o el ninot de molles, el soldat va caure del tercer pis avall.
Quin problema? . La minyona i el nen van anar a buscar-lo però no el van trobar. Llavors, es va posar a ploure molt fort i quan va haver parat es van presentar dos xicots i van decidir que farien navegar al soldat amb un vaixell de paper. El soldat tenia esgarrifances però s’aguantava ben ferm. De sobte, va entrar en el clavegueram i una rata li va demanar el passaport, el soldat s’aguantava ferm amb el seu fusell i la barca seguia lliscant. L’aigua de la claveguera anava a donar directament a un canal, la barca s’hi va precipitar i el soldat només va sentir una cançó i de sobte un peix se’l va cruspir.
On passa? A la finestra de casa el nen.
Quan passa?  Al matí.

DESENLLAÇ:

Com acaba? El peix va anar amunt i avall, cap a la dreta i cap a l’esquerra  i de sobte es va fer una gran claror. El peix havia estat pescat, transportat, venut i dut a la cuina on la minyona l’havia obert. Aquesta va portar el soldadet al menjador i va tornar a veure a la gentilíssima dansarina. Els dos es van mirar però no van dir res. Tot d’una un vailet el va agafar i el va tirar a l’estufa, segurament per culpa del ninot de molles. Mentrestant es fonia mirava la dansarina.
Com se soluciona el problema? De sobte, es va obrir una porta i un cop de vent es va endur la dansarina i va anar a parar al costat del soldat de plom. Es va encendre i va desaparèixer. Quan es va fondre el soldat de plom va formar una petita pila. L’endemà quan la minyona va venir a treure les cendres va trobar un petit cor de plom.
Fórmula d’acabament del conte: “Pel que fa a la dansarina, no en quedava sinó el lluentó, però totalment recremat, negre com el carbó.”

 PERSONATGES

  • Vint-i-cinc soldats: Eren tots germans i havien nascut d’una cullera de plom. Vivien tots junts en una capsa que li havien regalat a un nen pel seu aniversari. Anaven vestits tots iguals, amb un uniforme blau i vermell força bonic.
  • Nen: Era el dia del seu aniversar i li van regalar una capsa amb vint-i-cinc soldadets de plom.
  • Soldat coix: Tenia un uniforme blau i vermell, li faltava una cama perquè havia sigut el últim que havien tret del motlle i no hi havia suficient plom. Encara que sigues coix sempre s’aguantava dret amb el seu fusell. No pot treure la mirada de la bella dansarina. És un soldat valent, que suporta tot el que se li fica pel davant, sempre amb el cap ben alt i ferm.
  • Dansarina: Viu a la porta del castell. És feta de cartró tallada. Duia una faldilla de gasa transparent i sobre les espatlles una cinta de color blau. Tenia els dos braços estesos a l’aire i una cama alçada, tan enlaire que el soldadet no la podia veure i es pensava que era coixa com ell. Al final s’acaben fonent els dos i formen un cor de plom.
  • Dos nois: Veuen al soldadet quan s’havia caigut i el fan navegar amb un vaixell de paper. Aquest es perd però torna a casa.
  • Minyona: Ajuda al nen a buscar el soldat quan es cau per la finestra, però no el troben. Després, és ella qui obra el peix i troba el soldadet de plom. Finalment, recull les cendres de la dansarina i el soldat i trobar el petit cor de plom.
  • Peix: Es cruspeix el Soldadet, però aquest es pescat, transporta i venut a la mateixa casa d’on va desaparèixer el soldat.

NATURA

  • Cop de vent: Fa que el soldat caigui d’un tercer pis, encara que deixa entreveure que ha sigut el ninot de molles. També, és el responsable de fer volar la dansarina fins a l’estufa on hi havia el soldat de plom cremant-se.
  • La pluja: Quant el soldadet va caure a terra, va començar a ploure això va provocar que es crees un petit rierol on el soldadet va començar a navegar amb l’ajuda d’una barca que l’hi havia fet uns nens.
  • El riu: L’aigua de la pluja el va portar per unes clavegueres que desembocava en un riu on un peix se’l va menjar.
  •  El foc: El nen més petit de casa sense saber el perquè el va tirar a la llar de foc on es va cremar.

OBJECTES

  • Castell de cartró: Era preciós i molt ben fet. S’emportava sempre totes les mirades. A la porta d’aquest vivia la dansarina sempre amb els braços i la cama alçada.
  • Joguines: Quan la gent se’n anava a dormir, aquestes es divertien, jugaven a anar de visita, a guerres i a anar a ballar.
  • Ninot de molles: És un ninot de molles de color negre que surt d’una capsa sorpresa. Li agrada la dansarina i té molta gelosia, es creu que es el responsable de tirar al soldat per la finestra.
  • Vaixell de paper: Dins navega el soldat de plom, fins que el paper es desfà i un peix es cruspeix el soldat.
  • Petit cor de plom i els lluentons de la ballarina: Son les restes que queden desprès de cremar-se a la llar de foc i ho troba la minyona quan va a netejar la cendra.

 

    ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquest llibre és un recull dels millors contes de Hans Christian Andersen (2007). La traducció pertany a Albert Jané i les il·lustracions són de Jordi Vila i Declòs.

En la coberta del conte  només surt reflectit el títol del conte i amb lletres més grans el nom del autor original. En canvi, en la portada trobem sota el títol el nom del il·lustrador i traductor.

Seguidament, trobem un índex on se’ns desglossa en 16 capítols. El primer d’aquest pertany al pròleg, els demés són diversos contes tradicionals.

A la contracoberta trobem que ens fa una petita síntesi del que tracta el llibre. Parla als destinataris com “el nostre públic lector”, per tant, podem concloure que no és un llibre adreçat especialment per infants, sinó per a tot el públic.

En el llibre trobem que el text està justificat i paginat.

Hi ha molt poques il·lustracions i abunda el text.

La tipografia és petita.

Les característiques esmentades fan referència a un tipus de llibre adreçat al públic jove o adult, per aquesta escassetat d’imatges, la tipografia i els detalls com el pròleg farien referència a llibres de categoria més elevada, cronològicament.

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, són totes molt senzilles, esta tot pintat amb línies rectes i corbes, no hi ha detalls en les expressions ni els paisatges. Juga molt amb el color per expressar els sentiments i la finalitat de la il·lustració.

En la coberta veiem un paisatge de tardor, pels seus tons marrons i grocs, la part superior dreta s’emmarca amb un gran tronc d’arbre. Al centre, en la part esquerra podem observar un soldat amb l’uniforme vermell i blau i un fusell a les mans. No podem distingir si és coix o bé està caminant i no s’aprecia l’altra cama. Sigui com sigui, no veiem que tingui dues cames i encara que el llibre sigui una recopilació , el conte del soldat de plom és l’únic que podem distingir en la coberta. A la part dreta tenim una velleta que ens dóna l’esquena. Veiem que és una imatge molt senzilla on no hi ha massa detalls.

El primer que veiem a cop d’ull és el nom de l’autor, aquest ha sigut un dels principals objectius de l’adaptació.

 paratext58

La següent il·lustració fa referència al moment que el soldat de plom s’està cremant. Podem observar que el foc és el principal protagonista, ja que ocupa la major part de la imatge, el seu color groc també atrau. No hi ha rastre de la dansarina, ni del cor que es forma. Tan sols observem el soldadet amb el seu fusell i la seva expressió neutra enmig del foc.

La il·lustració està ubicada abans que s’expliqui que el soldadet de plom acabarà cremat. Per tant, és una mica incongruent, ja que observem la il·lustració i després llegirem el què li passa.

paratext53

El patito feo (1998)

Títol: El patito feo 1998

Autor: Hans Christian Andersen

Il·lustracions: Éric Plouffe

Editorial: La Galera, S.A.

ISBN: 84-246-1462-3

Títol: El patito feo

Fórmules d’inici del conte: un día la mamá pato tuvo un nido pequeños patitos..

PLANTEJAMENT:

Com comença? Nacieron unos pequeños patitos, pero uno de ellos era diferente
Qui és el protagonista? El patito feo
Com és?  Gris
On viu?
Que fa? Se mira al agua y ve que no se parece nada a sus hermanos.

NUS:

Què passa? Le pregunta a la rana, que lo que está mal, por qué tiene los pies tan grandes i el cuello tan largo
Quin problema? Que es diferente y sus hermanos entonces no lo quieren
On passa? En un jardín
Quan passa? No hay temporalización

DESENLLAÇ:

Com acaba? Se encuentra a un cisne y le pregunta por qué es diferente y él le dice que es diferente porque él és un precioso cisne.
Com se soluciona el problema? Se va a vivir con los otros cisnes del lago, porque un cisne le a dicho que e´l no es diferente sino que simplemente es otro tipo de pato
Fórmula d’acabament del conte: después de todo, ¡tú no eres un patito feo!”.

PERSONATGES

  • El patito feo: El patito feo es el protagonista del cuento. Es un patito que vive en un jardín y es el protagonista del cuento. En el cuento sale descrito como un patito muy feo al que nadie quiere. Le va preguntaba a diferentes animales porqué él era distinto que los demás hasta que encuentra al cisne i les dice que él es uno de ellos.
  • Hermanos del patito feo: Ellos siempre le decían que era diferente a ellos porque ellos eran amarillos y él era gris y también le decían que era muy feo.
  • La rana: El patito le preguntó a la rana que tenia él de diferente, perqué tenía los pies tan grandes, pero la rana no le supo contestar.
  • El cisne: A este también le pregunta si porque él era diferente a los demás, pero este le respondió, es que tú eres un bello cisne, como yo no un patito feo.

NATURA

  • El agua: Él se ve reflejado en ella pero sigue viendo un patito feo y gris.

OBJECTES

  • No aparece ningún objeto.

 

ANÀLISI PARATEXT

  • GENERAL

Aquests conte tradicional  és una col·lecció on un ós et va explicant tot el conte.  Les il·lustracions són Éric Plouffe (1998).. Aquesta informació és visible a la contra portada del conte.

En el conte no trobem cap indicador sobre el destinatari del llibre. Tampoc hi ha pròleg ni dedicatòries. No trobem fragmentació de títols però si paginació.

El text està justificat i les pàgines s’alternen entre text i il·lustració.

La tipografia és mitjana i no utilitza lletra de pal sinó lletra lligada.

  • IL·LUSTRACIONS

Les il·lustracions, de manera general, totes són amb colors molts vius per cridar l’atenció del infants. Els dibuixos són senzills i les imatges sempre no estan sobrecarregades.

En la portada veiem l’ aneguet lleig d’esquenes plorant sobre una roca. L’aneguet està en un primer pla envoltat d’un color taronja, que és com si el sol es pongués, i el color del seu plomatge, que és negre, fa que ressalti encara ressalti més l’aneguet.

Sembla que sigui en el moment que marxa del lloc on viu habitual met per anar a un lloc on algú l’estima.

8 (1)

En aquesta imatge veiem l’aneguet lleig al costat d’un cigne. Els dos està situats al costat de la llacuna. On el plomatge negre de l’aneguet lleig crea un gran contrast amb el plomatge blanc del cigne.

En la il·lustració, però, només és veu l’aneguet i el cigne que es miren. La imatge correspon al moment en que l’aneguet li pregunta  cigne perquè ell és diferents dels altres i el cigne li respon dient-li que ell no és un aneguet lleig sinó un cigne. Per tant, podem concloure que el text requereix més importància que la il·lustració, ja que no tenen coherència i ens aporta molta més informació el text.

Per concloure, podríem dir que el llibre creiem que està indicat per nens a partir de 4 a 6 anys, per la senzillesa il·lustracions i els colors tan vius.

8 (2)